La collita de panís arranca a preus un 35 per cent per sota dels que marcava fa tres anys

Lleida ha començat la collita del panís en una situació de preus que crida l'atenció. Primer perquè l'actual està un 35% per sota del registrat fa tres anys i segon perquè arriba a ser més econòmic que el blat panificable i a cotitzar només una mica per sobre del farratger o l'ordi. Així ho va explicar ahir el responsable del sector d'herbacis d'Unió de Pagesos, Santiago Caudevila. Segons la seua opinió, l'única explicació que es pot donar a aquesta situació ve relacionada amb els interessos dels fons d'inversió que han apostat per invertir en matèries primeres agràries, "als quals els interessen dents de serra per poder guanyar diners".
Va explicar que mentre a finals d'agost de fa tres anys la cotització del panís assolia els 280 euros per tona, ara amb prou feines se'n valora 182 a la llotja de Barcelona en el cas del producte nacional.
Però va afegir que en realitat les empreses no estan disposades a abonar aquest preu i pressionen per tancar acords entorn de la cotització del d'importació i el seu preu en port, 173 ?/ha, que és de "qualitat inferior". D'altra banda, el blat panificable es valora a la llotja de Barcelona a 203 ?/ha, el farratger ho fa a 179 i l'ordi, a 171.
Els baixos preus del panís es produeixen malgrat que l'USDA, organisme nord-americà que dóna previsions mundials de producció, ha corregit a la baixa les seues estimacions de collita i s'augura una demanda a l'alça. Els agricultors s'estan trobant aquesta campanya, a més, amb rendiments que se situen entorn de 2.000 quilos per hectàrea inferiors a l'any passat.
A la zona regable del canal d'Urgell s'estan aconseguint, segons Caudevila, al voltant de 14.000 quilos per hectàrea, mentre que a la d'Aragó i Catalunya oscil·len entre 15.000 i 16.000. L'explicació cal buscar-la en raons meteorològiques, a causa de les temperatures baixes registrades en bona part del maig, que van afectar la nascència i el desenvolupament, encara que van ser òptimes en el moment de la fecundació.
Els pagesos es queixen a més dels elevats costos, en especial de l'abonament i els bombatges d'aigua que poden superar els 600 euros per hectàrea en cas de requerir energia elèctrica.