La collita de poma Gala ha començat aquesta setmana a les comarques de Ponent, donant inici a una campanya en què el sector recupera part de la producció, tot i mantenir-se lluny del seu màxim potencial. Segons Afrucat, a Ponent es preveu recollir 29.170 tones, un 6% més que l’any passat i un 4% menys que la mitjana dels darrers cinc anys.
La calor intensa de finals de juny, amb temperatures que en alguns punts de la plana de Lleida van arribar als 40 °C, ha reduït el calibre de la fruita. “Quan puja la temperatura, l’arbre atura el procés de maduració i això repercuteix en el calibre”, ha explicat Manel Cònsola, productor de Bell-lloc d’Urgell, que ha assenyalat que les pomes recollides a la seva finca fan entre 68 i 73 mil·límetres, el calibre “òptim” per a la varietat, tot i que “fruits amb calibres d’entre 70 i 75 mil·límetres ja no n’hi ha gaires”.
Les temperatures també han afavorit el color de la fruita gràcies al contrast tèrmic entre el dia i la nit. “Les dues setmanes de fresca al mes de juliol van ajudar molt”, ha destacat Cònsola, que preveu uns preus de campanya “acceptable”.
La recollida de la Gala obrirà pas a les varietats Golden Suprema, Reineta i Reineta Golden, fins a acabar amb la Golden Granny al setembre. A Catalunya es preveu una producció total de 260.790 tones de pomes, amb la Golden com a varietat predominant (115.065 tones), seguida de la Gala (50.160) i la Granny Smith (36.130).
Segons Cònsola, el sector afronta “una reducció dels quilos màxims per hectàrea” per efecte del canvi climàtic, que també està escurçant els períodes de collita i afectant la qualitat de determinades varietats. “Els períodes de recol·lecció cada vegada són molt més curts perquè la fruita madura més ràpid i hi ha molts arbres que els hem d’arrencar perquè la fruita no agafa color o hi ha varietats que són molt més toves. El canvi climàtic ens està condicionant en moltes coses. Està canviant tot”, ha afirmat.
Tot i que enguany no hi ha hagut problemes greus de sequera, el sector ha patit les conseqüències de les pedregades. Algunes finques de Cònsola han registrat fins al 100% de pèrdues, mentre que altres s’han salvat gràcies a les xarxes antipedra. “Sort d’això. Sense la malla les pèrdues haguessin estat del 40%”, ha conclòs.
