La construcció d’habitatge protegit pràcticament s’ha aturat a les comarques de Lleida. Durant el 2025 només es van iniciar 16 nous pisos de protecció oficial (HPO), un 84% menys que l’any anterior, quan se’n van construir 103. La xifra també queda molt per sota dels 94 habitatges protegits iniciats el 2023, segons les dades de l’Associació de Promotors de Catalunya (APCE).
La caiguda arriba en un moment en què el sector alerta de la falta d’oferta d’habitatge a la demarcació. L’any passat es van iniciar 710 habitatges, entre protegits i lliures, però els promotors calculen que caldria arribar aproximadament al doble d’aquesta xifra per equilibrar l’oferta i la demanda. En termes generals, situen en uns 8.000 habitatges el dèficit actual de la demarcació.
La situació s’ha analitzat aquest dilluns en una jornada organitzada per l’APCE i CaixaBank a la seu de la Confederació d’Organitzacions Empresarials de Lleida (COELL), on representants del sector han reclamat més col·laboració entre les administracions i els promotors privats per incrementar l’oferta.
La presidenta de la Comissió Territorial de Lleida de l’APCE, Montse Pujol, ha assenyalat que el mercat es troba condicionat per un desajust entre oferta i demanda. Per revertir-lo, ha defensat la col·laboració publicoprivada i un marc normatiu que aporti «seguretat jurídica» i faciliti la promoció d’habitatge protegit.
El director general de l’APCE, Marc Torrent, ha relacionat la davallada de l’HPO amb el final de l’impuls dels fons europeus Next Generation, que, segons ha explicat, van permetre activar diverses promocions els anys anteriors. En aquest context, els promotors reclamen que el Govern posi en marxa «com més aviat millor» el Pla 50.000, que preveu la construcció de nous habitatges protegits.
Menys habitatge nou a bona part de les comarques
Les dades de construcció també mostren una evolució desigual entre les comarques de Ponent. El 2025, el Segrià va concentrar la major part dels nous habitatges iniciats, amb 331, tot i que aquesta xifra representa un descens del 31,2% respecte dels 481 de l’any anterior.
A l’Urgell es van iniciar 13 habitatges, un 76,4% menys que el 2024, mentre que al Pla d’Urgell se’n van començar 10, un 54,5% menys. La Noguera va registrar 27 habitatges iniciats, amb una caiguda del 64%.
En canvi, la Segarra i les Garrigues van augmentar l’activitat constructora. A la Segarra es van iniciar 21 habitatges, un 50% més que el 2024, i a les Garrigues, 12, també un 50% més.
Pel que fa a les capitals comarcals, Lleida va concentrar 223 dels habitatges iniciats el 2025. Cervera en va registrar 12, les Borges Blanques 8, Tàrrega 4 i Mollerussa 1. A Balaguer no se’n va iniciar cap.
L’activitat, però, ha repuntat durant la primera meitat d’aquest any. Entre gener i juny del 2026 es van començar 466 habitatges a tota la demarcació i se’n van acabar 293. A les comarques de Ponent, els habitatges iniciats van ser 334 i els acabats, 219.
La compravenda manté el ritme
Malgrat la falta d’oferta nova, el mercat de compravenda d’habitatges va registrar increments en la majoria de comarques durant el 2025. El Segrià va concentrar 3.092 operacions, un 11,8% més que l’any anterior. La Noguera en va registrar 770, un 77% més, mentre que al Pla d’Urgell se’n van comptabilitzar 498, un 52,8% més.
També van créixer les compravendes a les Garrigues, amb 283 operacions, un 40,1% més, i a l’Urgell, amb 587, un 22,8% més. L’única excepció va ser la Segarra, on les 167 compravendes van representar una reducció del 20,1%.
Per capitals, Lleida va concentrar 2.284 operacions, seguida de Balaguer, amb 449; Tàrrega, amb 279; Mollerussa, amb 239; les Borges Blanques, amb 134, i Cervera, amb 80.
Les dades més recents apunten que el mercat continua actiu. Durant el segon trimestre del 2026 es van registrar a la demarcació 353 compravendes d’habitatge nou i 1.123 d’habitatge usat.
