"La decisió de com alimentar als nostres fills és personal i sempre respectable"

Nadons 0-5 anys

• Moltes dones no poden o decideixen, no donar el pit als seus fills, les alternatives són igual de recomanables nutritivament?

No hi ha dubte que la llet materna és l'aliment ideal per als lactants els primers mesos de vida: aporta tots els nutrients necessaris per al creixement, és segura, té anticossos que protegeixen als nadons d'algunes malalties...

Però la decisió de com alimentar als nostres fills és personal i sempre, sempre respectable. Jo sempre dic el mateix: un cop tens tota la informació de quins beneficis té un tipus d'alimentació o l'altra, la decisió que prenguin aquells pares és vàlida.

En els últims anys s'ha millorat molt la llet de fórmula i s'han anat afegint components per intentar que s'assembli el màxim possible a la llet materna. Per tant, a nivell nutricional, estem aportant tot el necessari perquè aquell nadó creixi correctament.

• Com detectem les intoleràncies o al·lèrgies quan són tan petits?

En els primers 6 mesos de vida en què el lactant s'alimenta només de llet, podem trobar l'al·lèrgia a la proteïna de la llet de vaca que es manifesta com un quadre d'al·lèrgia en nens més grans: pot anar des de només una erupció cutània (després de prendre un biberó el nen es posa tot vermell i amb unes lesions d'urticària) fins a un quadre greu d'anafilaxi en què es posa en risc la vida del nadó.

A mesura que anem introduint l'alimentació complementària hem d'estar atents a l'aparició d'algun símptoma després d'introduir un aliment nou. Així doncs, els pediatres recomanem introduir els aliments nous d'un en un i observar si apareix qualsevol lesió a la pell o vòmits després de tastar un aliment. Pot ser que la primera vegada que tastin un aliment només surti alguna lesió que no donem importància, però a mesura que els hi anem donant i augmenta l'exposició a aquest al·lergen, la reacció al·lèrgica pot ser més greu. En cas de sospita d'al·lèrgia a algun aliment es duran a terme les proves complementàries per confirmar-ho i es retirarà aquest aliment de la dieta.

Quant a intoleràncies alimentàries els símptomes solen ser digestius: dolor abdominal, alteracions en les deposicions… En aquests casos cal consultar amb el pediatra i intentar fer un calendari amb els dies que tenen símptomes per intentar esbrinar la causa, ja que no hi ha proves específiques per determinar-ho. La intolerància a la lactosa que potser és la més coneguda entre la població adulta és rara en edat pediàtrica i molt menys freqüent en època de lactant.

• Quins són els beneficis del mètode "Baby Led Weaning" (BLW)?

El mètode Baby Led Weaning és una manera d'introduir l'alimentació complementària a partir dels 6 mesos guiada pel bebè. En aquests casos no es dona el típic puré sinó que s'ofereixen aliments sencers, amb la forma i textura adequades perquè sigui el mateix bebè qui ho agafi amb les mans i s'ho emporti a la boca. Ell serà qui esculli el que es menja del plat en funció de les seves preferències i de la gana que tingui.

Per iniciar el BLW el lactant ha de ser capaç de mantenir-se assegut, ha d'haver perdut el reflex d'extrusió (treure la llengua quan nota alguna cosa dins la boca) i mostrar interès pels aliments.

Els beneficis descrits amb aquest mètode són:

- Allargar la lactància materna: no hem d'oblidar que l'aliment principal dels nens durant el primer any de vida és la llet, sigui materna o artificial. Donat que amb aquest mètode atenem els senyals de sacietat del nen seran ells el que decidiran quina quantitat mengen de sòlid i posteriorment, oferirem la lactància a demanda.

- Estimular el desenvolupament psicomotor del nen: li estem oferint uns reptes que ajuden al seu desenvolupament com és l'inici de fer la pinça, millorar la coordinació ull-mà...

- Millorar els hàbits d'alimentació: és un mètode en què es respecten els senyals de gana i sacietat del bebè. Es tracta d'una alimentació activa, no passiva com quan es donen els purés, i per tant és el nen qui decideix quina quantitat menja. També s'ha vist que amb aquest mètode proven més sabors i textures i això sembla estar relacionat amb una millor alimentació en el futur així com reduir el risc d'obesitat infantil.

- Ajudar al desenvolupament de la musculatura oro facial, és a dir, la musculatura implicada en la masticació que posteriorment també estarà implicada en el desenvolupament del llenguatge.

Hem de valorar cada cas individualment, valorar l'estat de desenvolupament i maduresa de cada nen i la seva interacció amb el menjar, i a partir d'aquí escollir l'opció que ens sembli més adequada.

• El procés de passar de líquids a sòlids en alguns nadons és complicat. Què els hi recomanes a les famílies? Per quins aliments s'ha de començar?

La recomanació és no endarrerir la introducció de sòlids més enllà dels 8-9 mesos. Els aliments que hem d'oferir han de tenir una textura adequada a l'edat, que siguin tous (si els podem aixafar entre els nostres dos dits és que ells ho podran aixafar amb la llengua contra el paladar). Així doncs, oferir la verdura bullida, el peix, la carn en forma de mandonguilles o hamburgueses tallades en bocins de mida adequada.

El que hem d'evitar són els aliments amb alt risc d'ennuegament com la verdura crua, els fruits secs, aliments amb forma esfèrica (raïm, cireres...) i aliments tallats en forma de "moneda".