“La decisió de demanar ajuda a la Generalitat va ser unilateral de l’alcalde”, Joan Simeon

Joan Simeon és regidor del Partit Popular a Mollerussa des de l’any 2011. En els tres mandats anteriors havia estat l’únic representant dels populars fins que, en les eleccions del 2023, van aconseguir un segon edil, sent l’única formació amb presència a l’ajuntament que augmentava en vots i regidors. Ara, es mostra crític amb la situació que viu el consistori proposant un treball per part de totes les formacions en desbloquejar l’ajuntament.

 

En les darreres eleccions el seu partit va passar d’un a dos regidors per primera vegada des del 1987. Com valora dos anys després aquells resultats?

El 2011 va ser el primer any que em vaig presentar a les municipals i la veritat és que estava molt verd. Pensava que trauríem més de dos regidors i l'experiència t'ensenya que això cal valorar-ho i pensar-ho molt fredament. Aquell primer mandat van ser quatre anys d’aprenentatge. Llavors, amb el Procés les coses es van posar difícils per al Partit Popular, vam perdre molts regidors i costava fer una llista sencera a Mollerussa, però la vam aconseguir. Al 2015 ens vam quedar a quaranta vots d’estar fora, però vam mantenir el regidor, i al 2019 la situació encara era més difícil, amb molts mals resultats a la província, tot i que tornem a mantenir el regidor a Mollerussa. 

Arribem al 2023 i jo ja veia que la situació era diferent i que podíem treure dos regidors. L'experiència t'ensenya i veus com et paren del carrer i què et diu la gent. Va ser una recompensa i una gratificació, quan les enquestes a peu d’urna ens donaven entre un i cap regidor. Per part del Miquel Àngel Balao, contentíssim d'acompanyar-me en aquesta legislatura, que confiàvem que fos molt productiva, perquè les majories absolutes de l'Ajuntament de Mollerussa no donaven el resultat que esperàvem.

Nosaltres sempre hem fet una oposició constructiva i hem ajudat a tirar endavant, estant al costat d’aquesta majoria quan ha convingut prendre decisions importants. Ara bé, arribats al 2025 ens trobem amb una decisió unilateral de l’alcalde que ho canvia tot.

 

Toca parlar d’aquesta petició a la Generalitat per intervenir l’ajuntament. L’alcalde, Marc Solsona, afirma que el col·lapse es deu a una voluntat explícita de l’òrgan interventor de bloquejar el funcionament intern. Comparteix aquesta lectura dels fets?

Ell ens convoca l’endemà de l’últim ple a tots els portaveus a dos quarts de nou del matí i ens diu que ha pres una decisió unilateral per demanar a la Generalitat que intervingués l’Ajuntament i comunicar-ho a la premsa a la una del migdia. Segons ell, era la única solució a aquesta situació de paràlisi que estem vivint.

Del 2011 fins ara, l’única obra important que s’ha fet a Mollerussa ha estat el Pla de Barris, aconseguit pel PSC en el seu moment. És veritat que això va canviar la morfologia de la ciutat, tot i que la conservació és molt deficitària. A part d’això, no s’ha tirat endavant cap projecte important i tot això ens ha portat a una decadència que cada any és més acusada. Quinze anys després, segons l’alcalde totes les culpes són de la interventora. Jo no estic d’acord amb això. En situacions com aquesta mai pot ser culpa d’una sola persona i aquí l’alcalde hi té molt a dir.

Nosaltres ens vam posicionar totalment en contra d’aquesta decisió que ell pren. Jo em vaig mostrar molt enfadat i vaig ser molt dur en la reunió amb els portaveus, perquè els ciutadans i regidors de Mollerussa no ens mereixem això. A més, vaig demanar explícitament que es desconvoqués a la premsa i que ens deixés als regidors de l’oposició, i als de l’equip de govern que no comparteixen aquesta decisió, que poguéssim parlar amb la interventora per reconduir la situació. Ell ens va dir que podíem parlar-hi quan volguéssim, però que ell ja ho tenia decidit. 

Els portaveus hem parlat cadascú amb la interventora i la conclusió que hem tret és que la situació es pot desencallar. La interventora ha de poder treballar lliurement de la manera que vol ella i nosaltres, en tot cas, el que farem és ajudar a que aquesta tasca sigui així i a que tots els projectes que hi ha pendents es desencallin. Hi ha la predisposició de la interventora i de tots els grups. Espero que l’alcalde tingui la mateixa predisposició. 

 

El conflicte ha esclatat per un informe demanat per contractar un crèdit de dos milions d’euros que no ha estat entregat. Tanmateix, des de quan hi ha aquesta situació al consistori

L’alcalde ens diu que hi havia 115 expedients pendents i en cap moment ens ho havia comunicat. Aquí hi ha un problema intern. Alguna cosa passa quan hi ha un 14% d’absentisme laboral dins de l’ajuntament. La culpa no la tenen els funcionaris, alguna cosa estem fent malament perquè això passi.

En catorze anys i mig que fa que sóc regidor s’ha vist com la manca de manteniment i d’inversió ens ha portat on som avui. Ningú es creu que això ha sigut de cop hi volta. No podem culpar a la interventora de com està el poble. Alguna gestió hi ha hagut mal feta. En un ple vaig portar 58 accions urgents i només se n’han fet dues. No tenim brigada i la poca que tenim només serveix per portar material als actes i posar cadires. Tenim una policia molt enfadada fent un munt d’hores extra per poder cobrir els torns. Hi ha situacions que s’han cronificat.

 

La Generalitat ha deixat clar que intervenir l’ajuntament no és possible. Com creu que es desencallarà tot plegat?

L’alcalde ha de reconduir la situació. No pot ser que en un ajuntament com el de Mollerussa l’alcalde no parli amb la interventora. És impossible d'entendre aquesta situació. Des d’aquí li demano que tornin a una normalitat de conversa, com ha de ser. Donem tot el nostre suport tant a l’alcalde com a la interventora, senzillament volem acabar el mandat, fer les obres que toquen i donar solucions als ciutadans.

La Direcció General d’Administració Local ha de fer la seva funció, per descomptat, però sabem les funcions que té i si és part de la solució, millor. Ara bé, nosaltres també hem de ser part de la solució i no part del problema. Tot això ha de ser en un termini molt curt de temps i quan més aviat en sortim millor. Jo m’he compromès en anar a parlar amb la interventora cada setmana i fins que s’acabi el mandat per poder saber com avança.

 

Si no hi ha sortida, l’alcalde hauria de fer un pas al costat?

L'alcalde ha de deixar que corri l'aigua i no ficar entrebancs en cap moment. Ha de deixar que cada departament i cada regidoria faci la seva feina amb línia directa entre els tècnics i la interventora. Els regidors han de tenir carta blanca i actuar lliurement en conseqüència al seu departament. L’alcalde que faci la seva funció, per descomptat, i acabem el mandat en pau desencallant els projectes pel bé dels ciutadans.

No estem parlant d'un tema polític, estem parlant d'acabar el mandat i realitzar els projectes que estan pendents, que són importantíssims.

 

L’Ajuntament també té pendent resoldre la relació de llocs de treball, amb tot el procés d’estabilització i una auditoria de personal que va encarregar-se l’any passat.

Primer, s’ha de recalcar tant la feina de la interventora com dels tècnics de recursos humans, que tenen tot el meu reconeixement. Recursos humans és un departament que correspon a l’alcalde i ell n’és el responsable directe. És el tema principal i prioritari a l’ajuntament i els nostres funcionaris han d'anar a treballar amb condicions, al lloc que els toca i amb la nòmina que els toca. Això és cosa de l’alcalde i de la interventora, depèn d’ells dos. Cadascú que actuï en la seva regidoria i a nosaltres ens tenen allà predisposats per allò que sigui necessari.

 

En la votació dels darrers pressupostos, el grup popular es va abstenir. Vist la poca execució de les diferents inversions, se’n penedeixen?

Aquesta vegada ens vam abstenir perquè consideràvem que les inversions eren les adequades, però volia veure-les realitzades. Si això és així, votarem a favor dels propers pressupostos, però és una realitat que no ha estat així fins ara. Esperem que ho sigui i puguem votar a favor. Sí que és veritat que nosaltres ens hem d'implicar molt més directament amb el dia a dia i una manera de fer-ho és visitar cada setmana la interventora per qualsevol cosa que ens puguem ajudar.

 

El seu partit ha assenyalat en diverses ocasions la problemàtica en el solar on hi havia el grup Sant Isidori. 

A les 160 famílies que hi havia allà, algunes amb una hipoteca molt cara per uns pisos que no valien tant, se’ls va dir que havien de marxar i se’ls va buscar un pis, però la hipoteca es va quedar i ells tenen una part d’aquell terreny. Ho hem demanat per totes bandes que es desencalli d’una vegada. Els veïns han hagut d’assumir uns costos i encara no han rebut resposta de l’ajuntament. 

No tinc la solució, la té l'ajuntament i l’Incasòl. Si s'ha de fer una valoració dels terrenys i s'ha d’indemnitzar els propietaris amb una quantitat determinada, ho hem de saber ja.  Allò té un valor i si a cadascú els hi correspon la part proporcional, se'ls hi ha de donar. Els veïns estan indignats i nosaltres ens estem endarrerint estrepitosament. No té nom el que s’està fent. 

 

Als darrers comptes també van posar el focus en les partides vinculades a Cal Castelló, al costat de la nova residència.

El tema del Cal Castelló és molt senzill. Estem favor totalment d'una residència a Mollerussa i més amb la dificultat que tenim de places de residència. Ara bé,  l'ajuntament té una propietat que vam adquirir d’una permuta amb metres construïbles a l'espai urbanitzable i amb una quantitat simbòlica.

Jo he manifestat sempre que hi havia moltes obres per fer. Es va donar prioritat al vial, per exemple, quan jo pensava que s’havia de prioritzar altres obres urgents. També és veritat que al voltant de la residència més val que estigui tot condicionat, tot i que al final el vial tampoc ha sigut prioritari perquè a hores d’ara encara no està acabat.

Els jardins no són de la residència, són de l'ajuntament. Si els hi donem un ús compartit, depèn del consistori veure com estipulem que els residents hi puguin accedir directament sense cap mena de tanca. Això s’ha de parlar i hem de trobar una manera d'interactuar que sigui beneficiosa per l’ajuntament i que tothom del poble i de la residència pugui accedir a aquests jardins sense cap tanca d'entremig. Ara sembla ser que tot això no s’ha portat a terme i hi haurà una tanca entre la residència i Cal Castelló. Esperem que tot això es pugui desencallar, perquè aquesta tanca no serà fixa, i arribar a una interacció que ens agradaria pel bé de tots.

També és veritat que a Cal Castelló totes les inversions que havíem previst no s’han fet. Una altra cosa que tenim pendent i que esperem que puguem desencallar, que per això l’ajuntament va comprar-ho, però necessita una reforma. 

 

Respecte a les noves oficines d’Acció Social, quins aspectes consideren que s’haurien pogut fer millor?

Aquestes oficines es van adquirir a La Caixa en una negociació que crec que es va fer ben feta i amb un cost de compra molt raonable. Acció Social té molta demanda i necessitem un espai diferent del que tenim ara. També és veritat que les oficines estaven bé, La Caixa hi havia fet reformes i se’ns va dir que amb unes quantes obres menors estaria enllestit. Però de cop i volta se'ns presenta un projecte de més de 300.000 euros per reforma interior. 

No entenc res. Per què ho hem tirat a terra quan tots havíem entrat allà i sabíem com estava? Jo em vaig sorprendre molt, perquè a l’alcalde li havia manifestat que la compra havia estat per un preu molt raonable si no calia fer moltes obres. Dels diners d’aquest projecte s’ha de remarcar que 105.000 encara estan pendents d’una subvenció de la Diputació. Intentarem des de tots els mitjans que la Diputació ens doni el vistiplau, perquè entén que és una obra que necessitem urgentment.

Ara ens trobem que l’alcalde anuncia que les obres a finals d’any estaran fetes. Ja que som a la meitat de les obres, esperem que sigui així i que la subvenció de la Diputació arribi. Si desencallem això abans de Nadal, donarem un impuls important a Acció Social.

 

També han insistit diverses ocasions en la necessitat d’un pla de rehabilitació de façanes.

Tant l'horitzontal del poble, que són els carrers i voreres, com la part vertical, que són les façanes, necessiten un arranjament. La nostra proposta és que l’ajuntament posi a disposició plataformes elevadores, manipulades sempre per persones autoritzades, i formar una cooperativa de compra perquè es pogués comprar pintura a les botigues de Mollerussa que en venen i que els ciutadans poguessin accedir a descomptes determinats. Després, les feines de paleta a part.

Vaig demanar a l’alcalde una partida de 85.000 euros, que si tinguessin acceptació podrien ser més, i l'alcalde va posar una partida de 25.000. Una part de la nostra abstenció va ser per això, que ens ajudaria a revertir una part del deteriorament del municipi.

 

Un altre dels temes que marcarà els pròxims anys serà la recollida selectiva. Entre contenidors tancats o porta a porta, amb què es queden?

A Mollerussa es va voler apostar per una cosa futurista que no podia ser pels desnivells i per la manera que ens proposaven. Rescindir aquell contracte amb Ros Roca va costar més de 400.000 euros en aquell moment. Després, ens vam quedar enrere amb els contenidors soterrats i en tenim d’aeris amb males olors i una imatge negativa.

Pensem que el sistema actual es pot millorar perquè els rebuig ens costa un ull de la cara. La Generalitat tampoc és receptiva i ha pujat el preu per tona amb una desmesura que no tocava i això ha repercutit als ciutadans. Al Palau d’Anglesola han instal·lat els contenidors amb xip, un sistema complex perquè té el seu manteniment. El porta a porta ha donat resultats bons en llocs com Cervera, per exemple. Cervera té 7.000 habitants i Mollerussa en té 16.300. Es poden presentar aquests dos models, no n'hi ha més.  Nosaltres tenim un contracte de recollida que quan finalitzi haurem de tenir decidit el model. Jo no estic en contra de cap model, però ho hem de valorar i això ha de ser ja. El consistori ha d’estar per això i, de moment, no hi estem. Arribarem a un dia en què haurem d’actuar i encara no sabrem què hem de fer. 

 

Posant la vista a les pròximes eleccions municipals, d’aquí un any i mig, té previst repetir com a cap de llista del PP?

Farà setze anys que sóc regidor i m'he de plantejar molt seriosament si torno a repetir. Si veig que el 31 d'abril del 2027 el poble no està com jo penso, em tornaré a presentar i m’hi dedicaré amb ànima i cos per poder pensar que la meva tasca a l’ajuntament ha estat la que havia de ser.

La veritat és que estic molt trist i molt indignat per com hem arribat a aquest moment. Jo he estat part de la culpa, segur, però també he volgut ser part de la solució i no s'ha pres aquesta solució. Sempre he volgut fer una crítica constructiva i a partir de solucions i la veritat és que no he tingut resultat. Potser sí que necessitaria un cinquè mandat per poder arribar a pensar que la meva tasca a l'Ajuntament de Mollerussa ha estat per millorar el dia a dia dels nostres ciutadans.

 

Començàvem apuntant als resultats històrics que van obtenir en els passats comicis. La voluntat és mantenir aquest ascens amb un clima que es preveu encara més fragmentat?

Hem de pensar que hi haurà grups nous com Aliança Catalana. Vox no compta perquè ja es va presentar, però Aliança Catalana és un factor que hem de tenir en compte. Ara bé, estic convençut que el votant d’Aliança Catalana no és un votant del PP a Mollerussa. Potser és així en altres llocs, però no aquí.

En tot cas, jo crec que els nostres votants sabran entendre que dins de la nostra posició no forta, perquè som nomé dos regidors, hem sigut conseqüents. Crec que ens diferenciaran directament de certs grups que no s’acosten ni molt menys a la nostra manera de pensar, com és Aliança Catalana o Vox.

 

Sigui com sigui, Marc Solsona va anunciar que no optaria a la reelecció després de setze anys com a alcalde. Com serà aquesta nova etapa que començarà en la política mollerussenca?

Ell ha dit a totes llums que no es tornarà a presentar. La nova etapa serà important i esperem que sigui per a millor, perquè les majories també han servit pel que han servit a Mollerussa.