L’hàbit de tirar al vàter residus sòlids com tovalloletes d’un sol ús, gases, compreses, preservatius o bastonets de cotó suposa un important perjudici per a les instal·lacions de la depuradora de Lleida, que durant el 2015 va haver de tractar 262 tones d’aquests residus. El seu tractament, que inclou el transport mitjançant un vehicle adaptat, va tenir un cost de més de 75.000 euros, que té a més repercussió en la factura a través del cànon de l’Agència Catalana de l’Aigua. "Per tractar l’aigua, hem de separar abans aquelles partícules que no són biodegradables, i això implica un tractament previ. Un dels residus que més problemes provoca en la línia de tractament d’aigua són les tovalloletes de material tèxtil", va explicar Jordi Palatsi, cap de la depuradora de Lleida. Va destacar la importància d’una conscienciació ciutadana més gran per llençar aquests residus a les escombraries, fet que permetria reduir el consum d’aigua potable i també el risc que les infraestructures hidràuliques municipals i les canonades particulars pateixin obstruccions, que es triplica. "Quan hi ha pluges, de vegades tenim uns embussos terribles i fins i tot es trenquen màquines, se’n complica molt el manteniment", va assenyalar Jordi López, encarregat de la depuradora. "La gent ha de ser conscient que el vàter no és una paperera i l’embornal no és un cendrer. Els residus han de tirar-se a la paperera", va afegir Raúl Prieto, cap del servei de clavegueram d’Aigües de Lleida.
