La llet materna és font de vida per als nadons, però no tots en poden gaudir. En el cas de bebès prematurs, amb menys capacitat de succió i amb mares a qui encara no els ha pujat la llet, aquesta opció té una alternativa que passa per rebre llet de dones donants, que els aportarà els elements bàsics que la seva pròpia mare no els pot oferir de manera natural i en la majoria dels casos temporalment. El Banc de Sang i Teixits s’encarrega des del 2011 de gestionar el Banc de Llet Materna, del qual en fan ús mig miler de nadons anualment a Catalunya gràcies a la donació altruista d’unes 700 dones. De l’1 al 7 d’agost se celebra la Setmana Mundial de la Lactància Materna per conscienciar sobre els valors d’aquest tipus d’alimentació.
El 6 de juny, la Jèssica Paredes trencava aigües. La seva filla, l’Índia, venia al món de manera natural a l’hospital Germans Trias i Pujol de Badalona a la setmana 35 de gestació: «La van posar en una incubadora i la van pujar a l’UCI, on hi va estar quatre setmanes amb acompanyament respiratori perquè els pulmons no havien fet la progressió que els pertocava intrauterinament», explica.
En aquestes condicions, era difícil poder-la alimentar de manera natural, però la Jèssica sabia de la importància del calostre per a protegir l’infant, sobretot en els primers compassos de la seva vida. En aquest context, els metges li van plantejar la possibilitat de rebre llet d’una manera donant: «El meu cos no donava llet, i era la millor alimentació que li podia donar a una criatura prematura, de manera que vaig dir que sí, superagraïda», afegeix.
D’allà va passar a la sala de semicrítics de l’hospital, on la petita s’enforteix per poder anar a casa. El cas de la Jèssica és habitual, donat que el cos de la mare tampoc ha completat el cicle natural per començar a produir llet: «Les mares de nadons prematurs també són mares prematures a nivell endocrí, i és molt important treballar amb elles des del principi donant-los informació perquè puguin fer l’estimulació i començar a generar llet», explica Gemma Ginovart, cap de la secció de neonatologia de l’hospital Germans Trias i Pujol.
Aquesta mateixa informació se li va traslladar a la sandra Rodríguez, que va estar ingressada una setmana a l’hospital abans de tenir el seu fill, en Sergio. «Em va donar molta tranquil·litat saber que hi havia l’opció de tenir llet del banc, perquè de fet la natural és la millor opció que se li pot donar a un nen», diu.
Beneficis per a la salut
La llet humana té un gran impacte en el nadó, i si és de la pròpia mare és millor, donat que se sincronitza a les necessitats de cada nen. «En el cas dels prematurs, tenen unes necessitats nutricionals i immunològiques que els permeten evitar malalties que els són pròpies per la immaduresa dels seus òrgans», afegeix Ginovart.
D’entrada, els petits solen no haver desenvolupat encara l’instint de succionar, i en el millor dels casos poden no tenir la força suficient per extreure la llet del pit de la mare. D’aquesta manera es pot administrar la llet a través d’un tub, i de manera paral·lela estimular-lo amb una mica de llet als llavis perquè comenci a desenvolupar els instints naturals de succió.
«La ingesta de llet materna duu a curt termini a menys mortalitat, infeccions o enterocolitis necrosant, però també produirà menys displàsia broncopulmonar, i a llarg termini disminuirà la possibilitat de malalties metabòliques de l’adult, generarà menys obesitat, diabetis i hipertensió, i durà a un millor neurodesenvolupament del sistema nerviós central», apunta Ginovart.
Una mare, una possible donant
Donar llet és un gest altruista, és a dir, la mare no rep cap compensació econòmica. Per a poder-ho ser, ha de passar una entrevista mèdica per descartar el consum de fàrmacs, drogues o tabac, de manera que se certifiqui que és una dona sana.
Un cop dintre del programa, la dona ha d’extreure’s la llet a casa i l’ha de congelar. El Banc de Sang i Teixits, a través d’un missatger, la recull a la casa i s’inicia el procés per fer-ne un estudi microbiològic, i si és vàlid es pasteuritza i es torna a congelar per traslladar-la als hospitals on hi ha els nadons prematurs.
Les donants solen ser mares amb un excedent de llet, però també hi ha casos en què rebre es converteix, en el temps, en donar. «Els metges m’han dit que l’evolució d’en Sergio és molt positiva, en gran part gràcies a que ha rebut llet materna, i això m’ha fet convertir-me en donant; a mi em van ajudar i ho vaig agrair infinitament, quina millor manera de donar vida i col·laborar», explica la Sandra Rodríguez.
El mateix li va passar a la Xènia Comas. La seva filla, la Sira, va néixer prematura, i en aquell moment s’havia d’extreure llet sense que li pogués donar a la petita de manera directa.
Això, explica, li provocava un malestar afegit al fet de tenir la nena a la incubadora. No obstant, va conèixer el programa de donació de llet, que li obria una porta a retrobar-se amb si mateixa.
«Donar-la és terapèutic, és un benefici per algú que no coneixer però per mi ha estat també un benefici personal, m’ha permès reconicilair-me amb mi mateixa», explica. «De la llet que no n’hagués fet res i l’hagués llançat, millor que serveixi per algú», afegeix.
A Catalunya hi ha 700 mares que donen anualment llet al Banc de Llet Materna, del qual se’n beneficien mig miler de nadons cada any. Des de la posada en funcionament, l’any 2011, ja són 5.000 els nadons prematurs que han rebut llet del banc, sobretot infants amb un pes inferior als 1.500 grams i nascuts abans de les 32 setmanes de gestació.
