El santuari del Sant Crist de Balaguer està edificat sobre l’espai en el qual, des del segle XI, és documentada l’església romànica de Santa Maria d’Almatà, de la qual es conserva només la façana nord, dels segles XII-XIII, a l’ala esquerra, i és potser la que ha passat més desapercebuda. Precisament aquesta façana recobrarà la seua esplendor a finals de setembre, quan acabin els treballs de restauració. A més, permetran veure en tota la seua esplendor la rosassa situada a la part superior de la porta, en la qual es tornaran a instal·lar vitralls, una cosa que no passava des de fa al voltant de 300 anys.
Els treballs els condueix l’arquitecte Amadeu Matosas, del despatx Alarcón-Matosas, i el restaurador Ramon Solé, amb la col·laboració del Centre de Restauració de Béns Mobles de la Generalitat.
El responsable del santuari, mossèn Pau Vidal, va explicar que “aquesta façana estava totalment abandonada i hem treballat amb molta il·lusió per retornar-li la importància perquè en els últims temps estava completament oblidada”. Al seu torn, Matosas va recordar que aquesta actuació suposa la tercera fase de recuperació del temple en els últims anys. Primer es van solucionar les humitats de la coberta, es va condicionar l’entorn per dignificar l’accés i es van moure els elements de calefacció situats just a darrere de la porta romànica. Ara és el torn de la façana.
Solé va especificar que la intervenció consisteix, entre altres aspectes, a alliberar la façana dels arrebossats inadequats que es van fer des del segle XVIII i recuperar al màxim possible l’estructura original i la pedra, en mal estat pels agents climàtics, cosa que provoca que s’haguessin perdut. Així mateix, s’han recuperat parts escultòriques de la rosassa, fins ara tapiada majoritàriament i sense vitralls des de fa prop de tres-cents anys. Amb aquests treballs, la rosassa recuperarà la seua llum.
