La 153a Fira de Sant Josep de Mollerussa, celebrada del 19 al 22 de març, ha tornat a situar la capital del Pla d’Urgell com un dels principals punts de trobada del sector agroalimentari català. Amb 240 expositors i una superfície que ha superat els 22.000 m², el certamen ha combinat activitat comercial, jornades tècniques i espais de debat en una edició que es tanca amb un 84% de satisfacció entre els expositors i amb bones perspectives de continuïtat, ja que més de tres quartes parts han manifestat la voluntat de repetir-hi.
Més enllà de les xifres, la fira ha tornat a demostrar que és molt més que un aparador de maquinària o serveis: és un espai on el sector es troba per analitzar-se, compartir inquietuds i, sobretot, plantejar cap on vol avançar en un context cada vegada més complex. Durant quatre dies, professionals, empreses i institucions han posat sobre la taula qüestions estructurals com la rendibilitat de les explotacions, l’impacte del canvi climàtic, la necessitat d’incorporar tecnologia o la dificultat creixent per garantir el relleu generacional, dibuixant un escenari exigent però també ple d’oportunitats.
La 153a Fira de Sant Josep ha comptat també amb la presència de representants destacats al llarg de totes les jornades, reforçant el seu paper com a espai estratègic per al sector agroalimentari.
La inauguració oficial va anar a càrrec del conseller d’Unió Europea i Acció Exterior, Jaume Duch, que va posar l’accent en la necessitat de projectar el sector agroalimentari català a escala internacional i d’enfortir els vincles amb Europa en un context global cada vegada més exigent.
Pel que fa al 45è Saló de l’Automòbil, la seva inauguració va comptar amb la presència del secretari d’Estat d’Indústria, Jordi García Brustenga, que va posar en relleu el pes d’aquest espai dins el conjunt del certamen i el seu dinamisme comercial.
El Dia de la Comarca i l’acte de lliurament dels Premis d’Innovació van tenir com a protagonista el president de la Diputació de Lleida, Joan Talarn, qui va reivindicar la identitat del territori i el paper de la innovació com a motor de desenvolupament econòmic.
La cloenda, finalment, va estar presidida pel conseller d’Agricultura, Òscar Ordeig, que va destacar la trajectòria consolidada de la fira i el seu valor com a motor econòmic i punt de trobada imprescindible per al sector.
Per la seva banda, l’alcalde de Mollerussa i president de Fira de Mollerussa, Marc Solsona, ha valorat molt positivament l’edició i n’ha destacat la capacitat d’adaptació als nous reptes del sector, així com la seva consolidació com a certamen de referència.
Un espai per aprendre, compartir i trobar noves maneres de fer
En aquest sentit, les 24 jornades tècniques han estat un dels eixos centrals del certamen, convertint la fira en un veritable espai de transferència de coneixement. S’hi han abordat temes com la gestió eficient de l’aigua, l’adaptació dels cultius a la sequera, la sanitat vegetal o la transició energètica, però també aspectes més vinculats a la gestió empresarial i la innovació, com l’aplicació de la intel·ligència artificial o la digitalització dels processos productius. Aquest enfocament ha permès posar en relleu que el futur del sector passa, en gran part, per la capacitat d’integrar noves tecnologies amb criteri i amb una clara orientació a resoldre problemes reals.
La innovació, de fet, s’ha visualitzat també en l’àmbit expositiu i en els guardons entregats durant la fira, que han reconegut solucions pensades per millorar l’eficiència i respondre a necessitats concretes del camp actual, com la manca de mà d’obra o l’optimització dels recursos. Aquest impuls innovador s’emmarca en un context de creixement del sector de la maquinària agrícola, que ha augmentat un 26% en volum de negoci en l’última dècada, consolidant-se com un dels pilars industrials vinculats a l’activitat agrària.
Qui continuarà al camp? El gran repte que plana sobre el sector
Un dels grans fils conductors de la fira ha estat, però, el debat sobre el relleu generacional. La preocupació per l’envelliment del sector s’ha fet evident en diverses sessions i activitats, que han coincidit en la necessitat de facilitar l’entrada de joves i de fer més atractiva l’activitat agrària. En aquest context, l’Aplec de Joves del Camp, amb la participació de 150 estudiants d’escoles agràries, ha aportat una visió més optimista, posant en contacte futurs professionals amb experiències reals i models d’èxit que demostren que el sector encara té recorregut si sap adaptar-se i generar valor.
La fira també ha servit per analitzar l’impacte del context global sobre el sector agroalimentari. La Borsa Interpirenaica de Cereals, amb 400 operadors de diferents països, ha evidenciat la incertesa que genera la situació geopolítica actual, l’increment dels costos de producció i factors com la pesta porcina africana, que poden afectar directament la demanda i els preus. Aquestes dinàmiques externes, sumades als reptes interns del sector, obliguen a replantejar estratègies i a reforçar la cooperació entre agents.
Mirant endavant: noves oportunitats en un sector que no s’atura
En paral·lel, el certamen ha obert la porta a noves oportunitats, amb l’interès creixent per cultius alternatius com el festuc o la camelina, així com per models energètics més sostenibles i sistemes de producció més resilients. Aquestes línies de treball evidencien que el sector no només busca adaptar-se, sinó també reinventar-se davant els nous escenaris climàtics i econòmics.
A tot plegat s’hi ha sumat el paper del 45è Saló de l’Automòbil, que ha tornat a actuar com a motor comercial dins la fira, amb bones expectatives de negoci i un pes destacat en el conjunt del certamen. Aquesta combinació entre activitat econòmica i contingut tècnic és, precisament, una de les claus que expliquen la solidesa i la continuïtat de la Fira de Sant Josep al llarg dels anys.
Amb més de 150 edicions al darrere, la Fira de Sant Josep ha demostrat, un any més, la seva capacitat per evolucionar sense perdre l’essència. En un moment de canvis profunds, el certamen es reafirma com un espai imprescindible per entendre el present del sector agroalimentari i, sobretot, per construir-ne el futur de manera compartida.
