El conseller d’Empresa, Jordi Baiget, va anunciar ahir que la nova llei de Comerç inclourà una ampliació dels horaris comercials actuals, “sense arribar a la liberalització total”. La Generalitat planteja passar del màxim de 72 hores setmanals fins a 78, tot i que la xifra encara serà objecte de negociació, va explicar ahir Baiget en declaracions al canal 3/24. A la pràctica, aquesta ampliació suposa que les botigues podrien obrir una hora més cada dia, al passar de 12 a 13 hores d’obertura de dilluns a dissabte. En canvi, el conseller va remarcar que no s’ampliarà el nombre de festius autoritzats, que ja va haver de passar el 2014 de 8 a 10 anuals per complir la legislació de l’Estat. “Seran els mínims que exigeixi la normativa de l’Estat i ni un més”, va afirmar.
La nova llei de Comerç, que fa anys que està pendent, està previst que arribi al Parlament abans d’acabar l’any. Un cop hi sigui, l’esborrany del Govern s’haurà de negociar amb els diferents grups abans de poder votar-ne l’aprovació. Una altra de les novetats que incorporarà serà la clarificació de la normativa de rebaixes. Baiget, com ja va anunciar la directora general, Montserrat Vilalta, va ratificar que es liberalitzaran, encara que es mantindran uns períodes fixos a l’hivern i a l’estiu que no seran d’obligat compliment. “Hem vist que en els últims anys les pràctiques i els usos comercials han anat cap a moltes promocions i rebaixes de forma continuada fora de temporada. Creiem que és bo que hi hagi uns períodes en els quals les rebaixes estan recomanades, però que si hi ha comerciants que en ús de la seua llibertat volen fer promocions fora de temporada, puguin fer-ho”, va assenyalar, i va vincular aquesta modificació als canvis que genera el comerç electrònic.
La llei no modificarà la regulació d’equipaments comercials, que mantindrà les restriccions a la implantació de grans superfícies per evitar la seua “implantació massiva i incontrolada”, va dir Baiget.
Vol que les companyies paguin el cost de la pobresa energètica
La Generalitat treballa en la regulació d’un fons per cobrir els rebuts impagats per casos de pobresa energètica a què les companyies de subministraments hauran de contribuir de forma obligatòria. Així ho va anunciar el conseller Jordi Baiget, que va indicar que ja negocien convenis amb les empreses i que l’acord és proper amb les d’aigua, però més difícil amb les de llum i gas. Si no hi ha pacte, s’imposarà la creació d’aquest fons, va insistir, i va dir que ja sancionen les que tallen el servei sense avisar l’administració.