El Departament de Justícia i Qualitat Democràtica va presentar el passat dimecres 25 de març a Sant Boi de Llobregat l’estudi “Les institucions psiquiàtriques de Catalunya durant la Guerra Civil (1936-1939)”, una investigació exhaustiva que analitza l’elevada mortalitat registrada als centres psiquiàtrics catalans durant el conflicte.
L’acte, celebrat al teatre de Can Massallera, va comptar amb la participació del director general de Memòria Democràtica, F. Xavier Menéndez; de l’historiador Marcos Robles, autor del treball; i de la tinenta d’Alcaldia de Ciutat Cohesionada i Transformadora, María Valencia, així com d’altres representants institucionals.
Durant la presentació, Menéndez va afirmar que “aquest estudi representa un pas fonamental per reconèixer la memòria d’un col·lectiu que va patir una doble vulnerabilitat: l’estigma de la malaltia mental i les dures condicions derivades de la guerra”. Així mateix, va afegir que “amb aquesta iniciativa, volem reparar simbòlicament les injustícies del passat i posar a l’abast de la societat una informació rigorosa i contrastada que permet comprendre les dificultats extremes que van viure els pacients”.
Per la seva banda, María Valencia va assenyalar que «des de l’Ajuntament de Sant Boi hem contribuït decisivament a fer possible aquesta recerca, que constitueix un acte necessari de reconeixement i reparació a la memòria de les víctimes». També va remarcar “el nostre compromís institucional per seguir acompanyant les famílies i els col·lectius que lluiten per donar visibilitat als fets i recuperar la dignitat dels seus avantpassats». Igualment, va explicar que «l’origen de la investigació rau en una primera detecció feta des de l’Arxiu Històric Municipal de Sant Boi».
A la presentació també hi van assistir representants del col·lectiu Besnéts per la Dignitat, integrat per familiars de víctimes dels psiquiàtrics amb l’objectiu de recuperar-ne la memòria.
L’estudi, encarregat l’any 2024 per la Direcció General de Memòria Democràtica, examinava la situació dels principals centres psiquiàtrics en funcionament a Catalunya entre 1936 i 1939 i documentava l’impacte de la guerra en els pacients ingressats. La investigació recuperava la identitat de les persones mortes i incorporava, per primera vegada, les llistes completes de víctimes.
Segons la recerca, la Guerra Civil va provocar un increment molt elevat de la mortalitat, especialment als grans establiments. Equipaments com l’Institut Mental de Sant Andreu (Barcelona), el Sanatori Martí Julià (Salt), l’Institut Pere Mata (Reus) o el Sanatori Mental Municipal (Barcelona) van registrar augments de defuncions que, en alguns casos, multiplicaven per deu les xifres d’abans del conflicte. En alguns centres, com l’Institut Mental de Sant Andreu, es documentaven percentatges de mortalitat superiors al 50 %. La situació més greu es va produir al complex psiquiàtric de Sant Boi de Llobregat, on en determinats períodes la mortalitat va arribar a afectar prop del 75 % dels pacients ingressats.
La investigació atribuïa aquest increment a diversos factors relacionats amb el context de guerra, com la manca d’aliments —sovint en mal estat—, que provocava desnutrició i malalties intestinals; les condicions deficients dels centres, amb falta d’higiene i recursos; la saturació derivada del trasllat de pacients, especialment cap a Sant Boi, i la situació de vulnerabilitat dels malalts mentals, situats al final de les prioritats en temps de conflicte.
L’estudi també concloïa que, malgrat els esforços de l’Administració republicana per mantenir el funcionament dels centres, l’any 1938 es va produir un col·lapse generalitzat dels subministraments que va derivar en una greu crisi humanitària.
Per elaborar la investigació, Marcos Robles va dur a terme un buidatge exhaustiu dels registres civils de les localitats amb centres psiquiàtrics, fet que va permetre crear una base de dades amb informació personal de les víctimes, les causes de la mort i els llocs d’inhumació. El treball també es va basar en documentació de diversos arxius, com l’Arxiu de la Diputació de Girona, el Recinte Modernista de Sant Pau i l’arxiu del Parc Sanitari Sant Joan de Déu. A més, incloïa correspondència interna, registres d’aliments, actes de reunions i altres documents que permetien reconstruir el funcionament dels centres durant la guerra.
L’origen de l’estudi es trobava en una primera detecció de l’historiador i arxiver Carles Serret, que va identificar un augment sostingut de la mortalitat al psiquiàtric de Sant Boi a partir de documentació del cementiri municipal.
En el marc d’aquesta iniciativa, la Direcció General de Memòria Democràtica preveu instal·lar un plafó de la Xarxa d’Espais de Memòria al cementiri de Sant Boi de Llobregat, on hi ha la fossa comuna de les persones mortes al complex psiquiàtric durant la Guerra Civil.
L’estudi complet i la llista de víctimes es poden consultar en línia i formen part d’una iniciativa de la Generalitat de Catalunya per reconèixer i reparar la memòria d’un col·lectiu vulnerable i poc estudiat acadèmicament.
