La Generalitat preveu destinar 220 milions d’euros a inversions a les vegueries de Lleida i l’Alt Pirineu i Aran en el marc dels Pressupostos del 2026. La consellera d’Economia i Finances, Alícia Romero, ha presentat aquest divendres, 10 de juliol, els principals projectes previstos als agents econòmics i socials del territori, en una reunió celebrada a la Delegació del Govern a Lleida.

Romero, acompanyada de la delegada territorial del Govern, Núria Gil Sisó, ha destacat entre les actuacions previstes el desenvolupament del polígon industrial de Torreblanca, les inversions a l’Hospital Universitari Arnau de Vilanova, diversos centres d’atenció primària i escoles, i les actuacions relacionades amb Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya, especialment a la línia Lleida-la Pobla.

La consellera també ha assenyalat que el Govern treballa en l’estudi per transformar en una via de dos carrils per sentit la carretera entre Lleida i Balaguer, una infraestructura que ha qualificat d’important per millorar la connexió entre la capital de la Noguera i Lleida.

Durant la trobada, els representants del Govern i els agents socials i econòmics han abordat qüestions vinculades al sector agroalimentari, les infraestructures físiques i digitals, l’energia i l’aigua. Romero ha valorat la reunió com a “molt productiva” i ha explicat que ha permès compartir els principals projectes previstos i recollir els dubtes i les preocupacions de les entitats participants.

Una altra de les prioritats exposades ha estat la modernització dels regadius. En aquest sentit, Romero s’ha referit al pla anunciat pel conseller d’Agricultura, Òscar Ordeig, que preveu mobilitzar 3.000 milions d’euros fins al 2040. Segons la consellera, aquestes actuacions han de permetre que el sector agroalimentari sigui més competitiu mitjançant un ús més eficient de l’aigua i la incorporació de tecnologia.

Romero ha remarcat que les inversions han de contribuir tant a generar activitat econòmica com a garantir els serveis públics necessaris per fixar població al territori. “Hem de poder tenir activitat econòmica, però també bons serveis en educació i en sanitat”, ha afirmat.

Pel que fa a les demandes traslladades pels agents econòmics i socials, la consellera ha explicat que el sector ha valorat positivament que Catalunya disposi de pressupostos i ha reclamat mantenir l’aposta per l’activitat agroalimentària. Romero ha indicat que aquest sector representa el 19% del PIB de l’economia catalana i té un pes especialment destacat a les comarques lleidatanes.

També ha subratllat el paper de la Universitat de Lleida en la generació de coneixement vinculat a l’àmbit agroalimentari i la necessitat de traslladar-lo al teixit empresarial. Segons la consellera, es tracta d’un sector amb una elevada capacitat exportadora i que actua com a ambaixador de l’economia catalana.

Romero defensa que el nou model de finançament aportarà 4.700 milions més a Catalunya

Preguntada pel nou model de finançament autonòmic, Romero ha explicat que el Ministeri ha de remetre la documentació a les comunitats autònomes abans de la reunió del Consell de Política Fiscal i Financera prevista per al 29 de juliol, en què el model s’haurà de presentar i, si escau, aprovar.

La consellera ha defensat que la proposta planteja un sistema “més just, més igualitari i solidari”, amb més corresponsabilitat fiscal i més capacitat normativa per a les comunitats autònomes. També ha explicat que l’Estat hi incorporaria 21.000 milions d’euros addicionals, dels quals 4.700 milions correspondrien a Catalunya.

Entre els canvis previstos, Romero ha destacat l’eliminació del sistema actual de bestretes i liquidacions amb dos anys de diferència. Segons ha explicat, el nou mecanisme permetria que Catalunya rebés els recursos procedents dels impostos pagats pels ciutadans en el mateix moment, tot i que la Generalitat no els recapti directament.

Romero ha demanat als grups parlamentaris que facilitin la tramitació de la proposta al Congrés i que les possibles millores es plantegin mitjançant esmenes. La consellera s’ha adreçat especialment a Junts i al Partit Popular, als quals ha instat a no rebutjar inicialment un model que, segons ha defensat, aportaria més recursos per a sanitat, educació i infraestructures.