Un estudi elaborat per la Unitat de Tabaquisme de l’Hospital Santa Maria de Lleida ha permés detectar trets comuns sobre la impulsivitat entre grups de persones que deixen de fumar. En concret, pràcticament el 100% de les persones que han deixat de fumar sense ajuda, els anomenats «autocanviadors», tenen millor capacitat sobre les funcions executives, és a dir, que poden controlar millor la seva impulsivitat. Així, l’estudi, que s’ha fet a través de proves a 120 persones dividides en 4 grups, determina que les persones del grup d’exfumadors que no han necessitat tractament tenen control absolut sobre la seva conducta i són capaces de fer previsions de les seves accions.
Una altra de les conclusions de l’estudi, que forma part de la tesi doctoral del psicòleg Jaume Celma, és que el grup de les persones que necessiten tractament per deixar de fumar tenen especialment estimulada l’àrea del cervell receptora del plaer, anomenada ínsula. «És com si el cervell els estigués fent constantment una crida a fumar», explica Jaume Celma.
Els resultats d’aquest estudi, publicat per la revista Addiction, tenen una especial transcendència en la dinàmica terapèutica que es porta a terme actualment en els tractaments per deixar de fumar. Segons Celma, l’aplicació de la neurociència permet afrontar l’addicció des d’un punt de vista neurocognitiu i donar alternatives als tractaments amb fàrmacs, «que són com posar esparadraps», diu Celma, perquè permet utilitzar estratègies per minimitzar la impulsivitat i l’ansietat en els pacients. «Podem ensenyar a organitzar i planificar la seva conducta, amb tècniques d’autocontrol» i no només amb l’addicció al tabac, sinó amb altres substàncies. De fet, pel que fa a l’addicció psicològica, els efectes de la nicotina i de la cocaïna són molt similars. Jaume Celma considera que encara hi ha camí per recórrer en l’aplicació de les neurociències per tractar addiccions, una línia de treball que cada cop incorporen més a la Unitat Antitabac del Santa Maria i que pot ajudar a obtenir millors resultats i també a estalviar diners a la sanitat pública. «Pot ser una inversió a mig termini», subratlla Celma. «Cal insistir fins que no se’ns fiqui al cap que així pagarem menys, intoxicarem menys i guanyarem en qualitat de vida».
L’estudi l’ha portat a terme la Unitat de Tabaquisme de l’Hospital Santa Maria de Lleida i també hi han participat la Universitat de Granada i l’australiana de Monash. El psicòleg responsable de l’article, n’està preparant un altre sobre els perfils de personalitat de la gent fumadora, que forma part també de la seva tesi doctoral «Relació entre les funcions executives i la nicotina».
