La Rosó i els seus pares s’acaben de traslladar al mateix edifici on resideix la família de l’Ernest. El dia en què els nouvinguts fan una visita per presentar-se, a l’Ernest se li declara un símptoma desconcertant: li pica el nas, però no el seu, sinó el de la Rosó. La sorpresa i el consegüent atabalament que li produeix aquesta situació fan que, a partir d’aquell moment, miri de no coincidir amb la seva bonica veïna. Però, de sobte, un esdeveniment excepcional els obligarà a compartir un espai reduït durant una estona, el temps suficient per aclarir que la Rosó també sent una peculiar picor i el nas que voldria gratar és… el de l’Ernest! El text s’interna amb subtilesa en el territori dels sentiments per parlar del naixement d’una amistat, de l’amor a primera vista i també –o sobretot– de la timidesa. Carles Sala i Vila. Va néixer a Girona el 27 de maig de 1974. Va fer de mestre, però des d’un temps ençà es dedica a l’artesania i, sobretot, a escriure històries per a nois i noies. Entre les coses que més l’atrauen destaquen les paraules, les plantes i els pinyols d’alvocat, amb els quals fa penjolls, arracades i clauers.
Em pica el nas de la veïna. Carles Sala i Vila.
