Un hospital de sang, soldats, canons, bombes, trinxeres, sirenes antiaèries, un camió i molta, molta pólvora. Ahir no faltava pràcticament res a la Granadella per retrocedir vuitanta anys en el temps i reviure els bombardejos i combats que van arrasar la localitat durant la Guerra Civil. Encara que les bombes van assolar els veïns durant més d’una setmana, la jornada més tràgica es va viure el 24 de desembre del 1938, quan van morir quatre persones, entre elles dos nenes. Per recordar la por de la barbàrie que es va viure durant aquells dies, una quarantena de soldats dels grups de recreació Exèrcit de l’Ebre, l’Associació Catalana de Coleccionistes d’Uniformes Històrics (ACCUH) i DidPatri, entre altres, van escenificar l’episodi bèl·lic amb tota mena de detalls. A més del bombardeig de la vigília de Nadal a la plaça Pla de la Vila, van rememorar per primera vegada l’entrada de l’exèrcit nacional, que no ho va tenir gens fàcil. “Després d’un primer combat a la plaça, els soldats del bàndol nacional es pensaven que no quedava ningú del bàndol republicà i els van metrallar des del campanar”, explicava ahir el secretari de l’Exèrcit de l’Ebre, Pere Ventura, al mateix temps que va afegir que “amb aquest atac sorpresa van deixar molt tocats els nacionals i, mentre pujaven a dalt del campanar, el franctirador va poder escapar-se baixant pel cable del parallamps”. “Des del desembre del 1938 al febrer del 1939 es va emprendre l’última fase de la guerra, amb la presa dels darrers pobles a Catalunya”, apunta Ventura, mentre recorda que “aquestes recreacions permeten que la gent aprengui història d’una forma diferent, amb vestimenta i armes que s’atansen molt a les de l’època”.
En aquesta línia s’expressa també Josep Maria Navàs, un dels organitzadors de la commemoració, que va explicar que la Granadella va ser un encreuament de forces durant la Guerra Civil. Segons apunta, a la localitat hi havia una escola de comissaris que va servir de refugi, encara que finalment va ser arrasada pel bàndol nacional. Allà es van refugiar també dos nenes que jugaven en un pati i un soldat les va salvar de l’impacte d’una bomba, encara que més tard “van morir tant les nenes com una dotzena de comissaris”.
Per la seua part, l’alcalde de la Granadella, Carlos Gibert, es va mostrar satisfet amb l’afluència de públic a la primera jornada de la commemoració, que va atreure més de 500 persones que volien descobrir part de la nostra història. Per aquesta raó, Gibert va cridar a la participació de l’administració pública per documentar el pas de la guerra per les comarques lleidatanes, ja que “la ferida que va provocar aquell conflicte i les seues conseqüències encara està oberta, per la qual cosa necessitem inversions que ens ajudin a documentar tot el que va passar i recullin el testimoni dels pocs que ho van viure i que encara són vius”.
Entre els actes que va organitzar ahir l’ajuntament de la Granadella per commemorar el 80 aniversari del bombardeig va destacar també una visita guiada per alguns dels refugis durant els atacs, així com la inauguració d’una exposició amb postals i propaganda de l’època. Tanmateix, les activitats per conservar la memòria històrica van començar dissabte amb la conferència Síria, la destrucció d’un poble, en la qual el refugiat sirià Hussan Alahmad (a la foto de l’esquerra) va explicar les seues vivències i també les conseqüències de la guerra al seu país. Avui, l’homenatge es traslladarà al Soleràs, on tindrà lloc una visita guiada a la fossa comuna a l’antic cementiri (10.00 hores) i una recreació històrica del combat als hospitals de sang de l’època. El programa continuarà a la tarda amb un cicle de conferències.
