“La inauguració de FiraTàrrega marcarà la història de les arts de carrer”, Anna Giribet

El final d’estiu sempre és sinònim de FiraTàrrega. De l’11 al 14 de setembre, la ciutat es vestirà per acomiadar la calor abraçant espectacles sorprenents, fascinants i emocionants. L’edició d’enguany se’ns presenta com una oportunitat per connectar amb el carrer i amb les persones que el configurem a través de les arts escèniques. Amb la seva directora artística, Anna Giribet, ens endinsem en la programació i les novetats d’aquest 2025.

 

Estem a les portes d’una FiraTàrrega amb nou format. Hi ha gent que considera que s’ha renunciat a part de l’essència i altres que opinen tot el contrari, que això és un retorn a l’essència.

No hi ha una veritat absoluta amb això. Fa molts anys es va decidir esponjar la ciutat, anar als pobles, programar a Sant Eloi i a Cal Trepat... En els últims anys hem vist que potser la quantitat de públic no era tan massiva com fa vint anys i hem pensat que és el moment de poder-ho tornar a concentrar.

Això té diferents explicacions. Una té a veure amb els recursos econòmics, ja que concentrant l’activitat al centre pots gestionar els actius de manera diferent. D'altra banda, tens el públic al centre i això dona una idea de bullici que també busquem. I després, enguany tenim un nou espai a l’antiga estació d'autobusos que ens permet unir diferents artèries amb una zona gastronòmica i de descans.

No vol dir que en pròximes edicions necessitem esponjar una altra vegada, però aquest any teníem les ganes i la necessitat de veure com funcionaria aquesta concentració. També és una oportunitat per explicar la ciutat en zones: el centre amb plaça Major, Nacions i Àlbers; l’espai Reguer, on hem posat graderies noves; i la zona de la Plana, que és més o menys nova amb espectacles fora de la Llotja, els poliesportius i les piscines.

 

També feu una aposta pel que anomeneu art d’emplaçar. El confort del públic ha d’estar al centre del debat en el món de les arts de carrer?

De fet, hauria de ser una de les nostres premisses. Nosaltres estem especialitzats en posar art al carrer i a vegades veiem que les condicions de recepció tant per part de la companyia com del públic les podríem millorar. Això també té molt a veure amb les condicions climàtiques on som. Hi ha moments dels dia en què la calor acusa més i, per tant, hem de buscar ombres i construir espais que puguin millorar la recepció.

És una feina que haurem de fer durant els pròxims anys i que ens ha de permetre gaudir de les peces i ser referents en aquest art d’emplaçar. Hi ha molts festivals que hi estan treballant i nosaltres no podíem esperar. No només volem anar cap aquí, sinó que hem de ser referents i això és feina d’anys i d’inversió.

 

L’eix d’aquesta edició serà el ‘connectar’. Hi ha la necessitat de tenir el públic “connectat” als espectacles?

Penso que les arts escèniques tenen una cosa molt valuosa que és que s’han de viure en viu. No les pots reproduir com amb el cinema o amb altres disciplines, has d’estar a una hora i un lloc en concret per viure-ho. Aquesta presencialitat té un valor afegit i més en els temps que corren en els quals connectem més a través del mòbil, com una bombolla de la qual no surts.

Teníem moltes ganes del ‘connectar’, tot i que no és un leit motiv que arribi de forma unilateral. Si ens fixem en els d’edicions anteriors trobem una certa narrativa. Vam començar amb habitar l'espai, que potser era un concepte més teòric, però al fons vol dir “sortim al carrer i trepitgem-lo”. Després va venir l’inesperat, el passejar i el joc, que tots tenen la mateixa base de fer comunitat i prendre part d’una peça artística que sense

A més, la temàtica juga molt bé amb la línia d’actuació, però també amb la de mercat. En Mike Ribalta fa anys que reivindica que som un mercat i ho som perquè connectem i fem xarxa més enllà dels tractes comercials i professionals,

 

Ens les últimes edicions defugíeu de la denominació d’espectacle inaugural. Enguany no us amagueu i prometeu una inauguració d’alt voltatge amb Marc Salicrú i la seva Interferència.03.

Vam fer una taula participativa l'any passat amb entitats i representants de la ciutat i se'ns va demanar que tornéssim a l'espectacle inaugural. D'alguna manera o altra, mai hem deixat l’espectacle inaugural, tot i que moltes vegades amb aquesta etiqueta poses el pes en una companyia i pot ser fràgil. Tot i així, has d’escoltar als agents de la ciutat i per això recuperem aquesta denominació.

Realment aquest espectacle és el que et ve al cap quan penses en un espectacle inaugural. Hi ha molta participació amb més de 300 voluntaris, una part ambulant i participativa, elements visuals...  Un gran format sempre demana un esforç econòmic i en aquest cas l’hem pogut tirar endavant amb les festes de la Mercè i el Festival Grec. Sense aquesta aliança hauria estat impossible.

Jo recomano fortament a tothom que el pugui venir a descobrir. A alguns potser els agradarà molt i a alguns potser no els agradarà gens, però tinc la sensació que tindrem l'oportunitat de viure una cosa excepcional i que marcarà la història de les arts de carrer. Els més petits podran explicar a casa que ells fa molts anys van viure això a Tàrrega i formarà part de la seva memòria vinculada a la Fira.

 

Fa un any parlàvem de la redefinició del gran format i ens deies que buscàveu un gran format “més pròxim”. Aquesta Interferència.03 ha de ser un exemple del gran format del segle XXI?

L'any passat et deia això i aquest gran format surt del programa de Suport la Creació perquè el gran format és una necessitat després de la crisi que estava patint i que la covid va accentuar. Hi ha grans formats que venen de formats tradicionals com els dels anys 80 i 90, però teníem la necessitat de provocar un gran format actual. En Marc Salicrú té aquest projecte al cap des de fa més de cinc anys per crear un gran format del segle XXI. Calia potenciar també la creació catalana, perquè havíem sigut referents en grans companyies com Comediants o La Fura dels Baus i ara hem de recuperar aquesta referencialitat internacional. Sembla que anem per bon camí.

 

Dins la programació hi ha noms consolidats, talent emergent, un focus de companyies irlandeses, peces de text... Quin és el criteri que seguiu per trobar l’equilibri entre tanta diversitat?

El criteri és una suma de criteris. Quan comences, pots seleccionar els espectacles guiant-te per allò que t’agrada a tu i això és un pensament que t’has de treure del cap. La Fira no és l’Anna Giribet, la Fira són totes les persones que venen a descobrir els espectacles i, sortosament, cada una d'aquestes persones tenim gustos diferents. Una família que ve a Tàrrega a passar la tarda trobarà espectacles que no els hi agradaran gens, però trobaran peces que els hi aniran genial. Després, el modern que li agrada l’art contemporani segurament no gaudirà de les mateixes obres i aquesta és la gràcia.

Com a mercat que som, hem d'escoltar el públic, però nosaltres també hem d'intentar forçar una miqueta més. Hem de conèixer les tendències, buscar peces més arriscades i intentar provocar-les també.

Llavors, tenim en compte variables. Hi ha d’haver gran format, però també s'ha de fer peça petita, s'ha de fer familiar, s'ha de fer dansa... Intentem cobrir totes les disciplines en tipologia, espai i també en discurs. Tenim peces que són més convencionals i de text i també peces que són més contemporànies o experimentals.

 

La programació és molt àmplia i segurament inabordable en la seva totalitat. Què ha de tenir en compte el públic a l’hora de configurar la seva graella?

Jo sempre demano a la gent quin dia vindràs i durant quantes hores. Els matiners sempre s'ho poden muntar molt bé, perquè hi ha peces que comencen a les deu del matí. Els que volen veure quantes més peces millor, jo els hi recomanaria que comencin, quan més aviat millor i des del primer dia. Sempre, com a mínim, mitja hora entre un espectacle i l'altre, perquè passen coses, pots necessitar anar al lavabo, potser vols fer un beure, potser et trobes un off... Més de tres o quatre peces en un matí o en una tarda és anar al límit.

No és gens fàcil i reconec que en haver-hi tanta varietat, a vegades pot distreure't. Una manera de poder fer una selecció que respongui als teus gustos és seguir els hashtags que hi ha a la programació. Si selecciones “virtuositat”, et proposarà una sèrie d’espectacles virtuosos, per exemple.

Tenim la idea que, tard o d'hora, la intel·ligència artificial ens ajudarà a configurar una graella personalitzada, amb horaris, espais i entrades. La idea és que amb la mateixa pàgina web ho puguem aconseguir. No és fàcil, però estic segura que tot arribarà.

 

Parlem ara de la fi del Suport a la Creació. Passem de la Fira els 365 dies de l’any a un mercat d’arts escèniques de només quatre dies al setembre.

Nosaltres som mercat i com a mercat tenim els recursos que som. Sortosament, durant 18 anys hem pogut gaudir d'aquest programa com a mercat, com a ciutat, com a artistes, coma veïns... Ara tots els recursos que tenim necessitem abocar-los a l'esdeveniment. El Suport a la Creació l'havíem desenvolupat amb recursos que tenim com a mercat i ha arribat un moment que hem hagut de prendre aquesta decisió.

 

El recolzament a la creació el mantindreu a través d’altres fórmules?

No ens separem completament de la creació, perquè la creació forma part de la nostra manera de ser. L'ideal seria que poguéssim obtenir recursos extra dedicats a la creació, però de moment no estem en aquesta etapa.

Llavors, estem treballant amb els espais de creació públics que existeixen al país per tal d’introduir-hi programació de carrer. La nostra feina ara serà fer de lobby, tenir-hi un diàleg més fort i intentar que a cada espai es pugui acompanyar una proposta de carrer, que nosaltres després la puguem seguir i programar. Sí que continuarem tenint assajos oberts, perquè potser una companyia necessita venir un dia a l’estiu i provar l’espectacle a la plaça.

 

FiraTàrrega és un esdeveniment amb impacte a tot el país, però continua faltant circuit d’arts de carrer a Ponent. El projecte LleidaEscena ha donat fruits o queda feina a fer?

Li queda embranzida, però és una tasca que s’ha d’anar seguint any a any. Enguany, celebrem una segona trobada amb tots els agents del territori per explicar-nos on som, saber què necessitem i què podríem fer per millorar aquest circuit.

Durant el primer any vam proposar peces de qualitat que eren molt fàcils de programar al carrer i ha tingut resultat. Hem pogut veure a la demarcació de Lleida peces que vam presentar i que després han visitat alguns pobles.

És una cosa que no ens vam inventar nosaltres. Els agents de Lleida ja estaven actius i simplement és reforçar-ho i fer-ho tot conjuntament. Tenim la demarcació més gran de Catalunya i hem de ser capaços de crear un circuit o, si més no, tenir l’agilitat per detectar peces i per reivindicar el carrer.

 

En la darrera entrevista al nostre mitjà deies que “no pot ser que ens visitin professionals de Corea i que hi hagi pobles de Lleida que no vinguin a descobrir el talent de FiraTàrrega”. S’està revertint la tendència o hem de continuar traient la targeta groga als regidors i tècnics de Cultura?

A veure, la targeta la tenim preparada, però el nostre objectiu és canviar-ho i per fer-ho, els hi hem de facilitar. A la demarcació de Lleida els tècnics de cultura fan mil coses. Munten les festes majors,  porten la biblioteca, gestionen les entitats... A vegades per un municipi petit la Fira pot semblar que és fora del seu abast. Potser també ens hem venut d’aquesta manera i hem fet creure que això és una cosa internacional i que no els hi pertany, quan no és així.

Nosaltres estem en contacte amb programadors internacionals, però també ens hem de poder relacionar amb un programador d’Agramunt o de Bellpuig. La idea és treballar per facilitar-los i la feina, per exemple, amb una selecció de companyies fàcils de programar. Volem tenir un diàleg fàcil, truqueu-nos i consulteu-nos, perquè FiraTàrrega som servei públic i tenim l’obligació de facilitar-ho.

Hi ha tècnics que estan fent molt bona feina. Prefereixo no assenyalar els que ho fan malament, sinó premiar els que estan fent molt bona feina. Cada vegada veuen que som accessibles i que hi ha peces que realment serveixen per totes les places i per totes les festes majors. Això és provar-ho. Una vegada ho has provat i et treus aquesta barrera, llavors anar-hi és fàcil.

Per ara, no treurem targetes.