El jutjat contenciós administratiu de Lleida ha desestimat la demanda que va interposar la plataforma Lleida Lliure del Franquisme en la qual reclamava la retirada de nou noms de carrers franquistes. La jutge no entra en el fons de la qüestió, sinó que basa la seua decisió en el fet que ja existeix un procediment obert per la Paeria sobre aquests carrers que encara no ha culminat, amb referència a la comissió d’experts que va emetre un informe a partir del qual l’ajuntament ha de resoldre si manté o retira els noms.
“L’administració demandada [la Paeria] no s’oposa a la pretensió dels recurrents, la retirada dels noms”, diu la sentència, i afegeix que “s’ha de seguir un procediment concret que en el moment en què es va interposar el recurs no s’havia acabat.” Considera així que “no ha existit inactivitat de l’ajuntament”, però creu que el procediment “s’ha dilatat més del desitjat”. “No s’aprecia una negativa a complir el proposat pels recurrents sinó que s’ha fixat un procediment a seguir que no ha culminat, atès que no ha estat emès un dictamen tècnic”, conclou la jutge.
Els noms de carrers qüestionats per la plataforma són Alcalde Areny, Alcalde Montaña, Alcalde Sangenís, Sangenís Bertran, Alcalde Recasens, Lluís Besa, Germans Recasens, Carmelo Fenech i Juan Manuel Nadal i Gaya.
Esther Sancho, lletrada dels demandants, valora que “la sentència afirma que s’ha de complir la llei de memòria històrica, i encara que no ens dóna el que voldríem, que és la retirada immediata dels noms, sí que fa una estirada d’orelles al govern de la Paeria perquè li diu que el procés s’ha dilatat massa i que s’ha de culminar i no seguir sobre la taula un expedient que es va començar el 2015”, argumenta Sancho.
Per aquest motiu, la plataforma no recorrerà sinó que reclamarà l’execució de la sentència perquè el consistori “es mulli d’una vegada sobre si s’han de retirar els noms”. Si la decisió és al capdavall mantenir-los, anuncia que aniran de nou als tribunals.
Rosa Peñafiel, néta del sindicalista i exedil del PSUC Antonio Cantano, que va rebutjar l’oferiment de la Paeria de dedicar un carrer al seu avi, va apel·lar a la “voluntat política de retirar els noms i dignificar la història”. “Exigeixo a l’alcalde que, sisplau, tregui aquesta ignomínia dels carrers”, va subratllar.
Per la seua part, el tinent d’alcalde Joan Gómez assenyala que la sentència “demostra que l’ajuntament no ha estat aturat en cap moment sinó treballant” en aquesta qüestió i recorda que “des dels primers anys de la democràcia es van canviar 65 noms de carrers, i posteriorment també de blocs amb alguns noms franquistes i s’han fet tres monuments a la memòria històrica”. “Treballem i continuarem treballant per la dignitat de les persones que van patir el feixisme i el franquisme”, remarca Gómez.
