La investigació sobre un retaule gòtic de pedra desaparegut de l’església del Vilosell va ser el detonant perquè Vicenç Aguado es decidís a escriure una novel·la històrica, L’escultor de Déu, que publicarà dilluns vinent l’editorial Gregal. Barceloní establert a Vilanova i la Geltrú, Aguado és professor de Dret Administratiu a la Universitat de Barcelona, però manté un estret contacte amb les Garrigues –va ser soci fundador del Centre d’Estudis de les Garrigues– i el Vilosell, localitat natal de la seua mare, on actualment presideix el Centre d’Estudis Locals. Autor de monografies i articles de la seua especialitat professional, també ha publicat diversos llibres de literatura infantil i juvenil, però ara s’ha estrenat en el gènere històric, una de les seues passions. La novel·la, ambientada al segle XIV, narra la lluita per la llibertat d’un esclau d’origen grec capturat per les tropes catalanes a l’illa de Sicília. Aquest personatge històric real arriba a Barcelona, on és comprat per l’escultor Jaume Cascalls, mestre d’obres de la Seu Vella des del 1360, i rep el nom de Jordi de Déu.
Aguado va explicar que «el protagonista no només participa al costat de Cascalls en la construcció d’algunes de les obres més emblemàtiques a la Catalunya del XIV, des del panteó reial del monestir de Poblet fins a la Porta dels Apòstols de la Seu Vella, passant per les catedrals de Tarragona i de Barcelona –i també l’església de Santa Maria de Cervera i els temples de Vinaixa i el Vilosell –, sinó que a través dels seus ulls també descobreix un país en guerra amb Castella, les lluites dels nobles pel control del territori i el mateix naixement de la Generalitat».
Contra el ‘centralisme’ barceloní
Aguado tenia clar que no volia una novel·la històrica ambientada a Barcelona, sinó que «preferia narrar una història que abracés tot el territori de Catalunya, donant per exemple la importància que mereix a la Lleida del segle XIV, l’única ciutat catalana llavors amb estudi general». L’autor va afegir que «també em va fer gràcia documentar com era en aquella època la capital del Segrià», la ciutat natal de la seua esposa. «L’artista protagonista de la novel·la va ser un testimoni privilegiat d’un moment històric de Catalunya apassionant», va concloure.
