L’escriptora francesa Lydie Salvayre (1948) va visitar ahir Lleida, un dels escenaris de la novel·la Pas pleurer, amb què va guanyar el 2014 el Goncourt, el més prestigiós de les lletres franceses. A la seu de Pagès Editors, que ha publicat la traducció al català 7 dones, obra de l’autora el 2013, Salvayre no va poder evitar parlar de les seues arrels familiars catalanoandaluses i dels records de la seua mare, Montse, nascuda a la Fatarella. «Els meus pares no s’haurien conegut si no hagués estat per la Guerra Civil, i jo no seria aquí», va dir Salvayre, el cognom de naixement de la qual és Arjona, el del pare, de Jaén. A la novel·la Pas pleurer (No plorar), publicada la tardor passada per Anagrama en català i castellà, l’autora relata la història de la seua mare a l’inici de la Guerra Civil, una jove de llavors 15 anys temptada per l’aventura llibertària. A l’obra també apareix la capital del Segrià perquè «el meu oncle Josep se’n va anar a treballar al camp a Lleida i va quedar impressionat amb l’efervescència d’aquella ciutat revolucionària l’estiu del 36; va pensar que allò també es podria traslladar al seu poble, la Fatarella.» L’escriptora, amb una àmplia trajectòria literària, va lamentar que la seua mare, que va morir fa 7 anys, no hagi pogut veure aquest llibre: «N’hauria estat molt orgullosa», i va revelar que «la novel·la va nàixer després de viure una crisi com a escriptora que em va fer parar d’escriure durant un temps, en què només em vaig dedicar a llegir i a viure». Darrere del títol de No plorar «també hi ha la idea que s’ha de mirar endavant, amb coratge».
Presenta la traducció ‘7 dones’
Les 7 dones (Pagès) de Salvayre són set autores decisives a la seua vida, des de Brontë fins a Woolf, passant per Colette o Plath. «Em vaig retrobar amb textos d’aquestes escriptores, que ja havia llegit de jove, i em vaig adonar que continuaven emocionant-me de la mateixa forma que abans», va explicar Salvayre, que va presentar l’obra a la llibreria Punt de Llibre de Lleida. No es tracta de biografies de set escriptores, sinó que Salvayre relata la seua pròpia experiència amb els textos d’»unes dones que no es doblegaven davant de res ni de ningú».
