Amnistia Internacional (AI) ha assegurat que la llibertat d’expressió i el dret a la protesta segueixen amenaçats a l’estat espanyol. En el seu informe anual, posa com a exemples l’absència de reforma de la llei mordassa però també l’aplicació del codi penal en casos com la condemna i entrada a presó de Pablo Hasel o l’ús «excessiu» de la força per part dels cossos de seguretat per dissoldre manifestacions. Entre aquest situa l’ús inadequat de les boles de foam, que va provocar que una dona perdés un ull a Catalunya. D’altra banda, denuncia la «impunitat» a l’Estat per la situació a les residències durant la pandèmia i la «doble vara de mesurar» amb els refugiats.
En l»Informe d’Amnistia Internacional 2021/2022: la situació dels drets humans al món’, l’organització afirma que l’única bona notícia del 2021 va ser la posada en llibertat de Jordi Sànchez i Jordi Cuixart després de quatre anys «en què mai no haurien d’haver estat a la presó».
L’organització insisteix que tant a Espanya com a Catalunya la principal «violació» de drets humans durant la pandèmia es va donar en les residències. El director d’AI a Espanya, Esteban Beltran, ha assegurat que el 2021 ha estat l'»any de la impunitat» ja que no s’ha declarat cap culpable per aquests fets ni cap grup parlamentari ha donat suport a l’obertura d’una comissió de veritat.
Sobre la pandèmia, apunta també que el 2021 s’ha produït una «altra pandèmia» que ha estat la manca d’accés adequat a l’atenció sanitària de persones amb malalties cròniques, persones grans i d’altres amb problemes de salut mental. Ha afegit que això ha posat en risc la salut física i mental d’aquests col·lectius i ha impactat de manera especial en les dones, en el marc d’un sistema sanitari «proper al col·lapse», especialment pel que fa a l’atenció primària.
Pel que fa als refugiats, ha lamentat la doble vara de mesurar ja que d’una banda s’estan fent esforços per donar una resposta àgil als qui arriben a Espanya procedents d’Ucraïna o Afganistan, però no s’actua de la mateixa manera pel que fa a altres persones que també poden fugir de la violència o la persecució. «No podem un dia acollir amb els braços oberts els qui escapen de la guerra, i l’endemà colpejar amb extrema brutalitat les persones que salten la tanca a Melilla», diu Esteban. Afegeix que no es poden fer devolucions en calent, fins i tot de menor, i justificar-ho tot amb el control migratori.
Sobre l’estat espanyol també, afirma que hi ha legislacions pendents com el projecte de llei de garantia de la llibertat sexual o la de l’habitatge que podrien fer avançar els drets humans a l’Estat.
Sense recuperació justa de la pandèmia
En la seva mirada internacional, AI denuncia que no s’ha produït una recuperació justa de la pandèmia sinó que els dirigents polítics i els gegants del món empresarial han anteposat els seus beneficis. L’informe conclou que els estats i les grans empreses han aprofundit en la desigualtat social.
En primer lloc menciona que el 2021 només un 4% de les persones que vivien en països d’ingressos baixos havien rebut la pauta completa de la vacuna en acabar el 2021. I és que recorda que la Unió Europa, el Regne Unit i els Estats Units van acumular més vacunes de les que necessitaven, mentre «miraven cap a una altra banda» quan les farmacèutiques anteposaven els beneficis a les persones. En aquest sentit, critica els beneficis d’aquestes farmacèutiques però també el paper de les empreses de xarxes socials per la seva contribució a la desinformació.
AI ha escollit Àfrica per presentar el seu informe com a exemple d’aquesta situació de desigualtat. I és que menys del 8% de la població del continent tenia la pauta completa de vacunació contra la covid-19 en acabar el 2021.
Critica també la «inacció global» per abordar diversos conflictes oberts al món i en la denúncia d’atrocitats com la de Myanmar, les violacions de drets humans a l’Afganistan o els crims de guerra a Síria.
Per últim, diu que almenys 67 dels 154 països examinats van introduir el 2021 noves lleis que limitaven la llibertat d’expressió, d’associació o de reunió. Entre d’altres, a Estats Units i el Regne Unit. Es tracta del 43% del total. A més, es van detenir defensors dels drets humans en almenys 84 països i en 85 (55%) hi van haver denúncies creïbles sobre ús innecessari o excessiu de la força per part de les forces estatals.
