Molt emotiu. Així podria definir-se el matí d’ahir a Conques. I és que la marededéu d’Esplugues va quedar instal·lada definitivament a la capella de la Mare de Déu del Roser de l’església parroquial de Sant Miquel de Conques, al Pallars Jussà, després de les tasques efectuades durant les últimes setmanes per adequar l’espai a la capella lateral esquerra i de la restauració del conjunt artístic, com va avançar SEGRE. Des de fa 38 anys, la talla romànica era custodiada pels veïns i la guardaven a casa seua per evitar que fos robada. Els veïns, alguns visiblement emocionats, van explicar que el lloc idoni era l’església però fins ara no disposava de mesures de seguretat. Això sí, uns quants estaven recelosos de si estaria ben protegida. L’acte d’instal·lació va comptar amb el vicari general del bisbat d’Urgell, Josep Maria Mauri; l’alcalde d’Isona i Conca Dellà, Constantí Aranda; i la directora del Centre de Restauració de Béns Mobles (CRBM), Àngels Solé, a més de bona part dels veïns. El CRBM ha coordinat l’adequació de la capella lateral de l’església, que es va tancar amb vidre i estructura metàl·lica.
La talla va quedar instal·lada en una vitrina de vidre dins de la capella. Aquesta vitrina disposa d’un calaix interior amb material absorbent, amb l’objectiu de minimitzar les fluctuacions ambientals d’humitat. Ahir, a més, es va descobrir un secret que els veïns van guardar durant anys: qui custodiava la verge. Tot el poble ho sabia, però ningú ho volia reconèixer. Deien que, després de cert temps, l’encarregat de guardar la peça la passava a un altre i d’aquesta manera mai se sabia qui la tenia. Únicament la persona que guardava la verge i la que l’entregava.
Ahir es va revelar que feia més de vint anys que un matrimoni la custodiava. Abans l’havia guardat un altre matrimoni. Els veïns van quedar que a primera hora del matí la persona que tingués la verge a casa la deixaria al local social per posteriorment portar-la a l’església. I així va ser. Maria i el seu marit, Josep Maria, la van portar a mig matí. Ella va explicar que s’havia tret un pes de sobre. Josep Maria va aclarir que guardar-la a casa era una intranquil·litat per si li passava res i que sempre que marxaven fora estaven intranquils.
Una talla venerada des d’època medieval
La talla romànica és venerada des d’època medieval. És de fusta policromada d’autor desconegut, fa uns 60 cm i està datada de principis del segle XII. L’any 1999 va ser restaurada per tornar-li l’aspecte original. Cada dilluns de Pasqua presideix l’Aplec de la zona, tradició que continuarà protagonitzant.
