Un estudi del Vall d’Hebron Institut d’Oncologia (VHIO) ha demostrat com la medicina personalitzada millora el pronòstic de pacients amb colangiocarcinoma, un tumor que s’origina als conductes biliars del fetge. La investigació, publicada a la revista «Clinical Cancer Research», de l’American Association for Cancer Research (AACR), es basa en l’anàlisi retrospectiva de 327 pacients afectats d’un colangiocarcinoma que van rebre atenció mèdica al VHIO entre el 2011 i el 2020. Segons l’estudi, un 56,3% dels tumors tenien alteracions moleculars que es poden tractar de manera personalitzada, una dada «molt esperançadora», en paraules de la directora de la recerca, Teresa Macarulla, oncòloga mèdica de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron.
L’estudi fa servir l’anomenada classificació ESCAT, desenvolupada per l’European Society for Medical Oncology (ESMO), per distingir entre grups de pacients. «És la primera vegada que s’utilitza aquesta eina per al tractament del colangiocarcinoma, i ha permès identificar clarament els pacients que aconsegueixen més benefici de la medicina de precisió, que són aquells que estan classificats com a ESCAT I i II, enfront dels ESCAT III i IV», precisa en un comunicat Macarulla, investigadora principal del Grup de Tumors Gastrointestinals i Endocrins del VHIO.
«La integració d’ESCAT en la gestió del tractament ofereix als metges una eina valuosa per ampliar les oportunitats terapèutiques d’aquests pacients, sobretot en un entorn refractari a la quimioteràpia», remarca la doctora.
El colangiocarcinoma és un tumor que afecta els conductes biliars i que té una incidència molt baixa. Es calcula que només en desenvoluparan un entre 2 i 3 habitants per cada 100.000. Amb tot, es tracta d’una afectació que s’ha incrementat en els darrers anys, possiblement a causa de les millores en el diagnòstic, segons els experts.
Per a la caracterització dels tumors analitzats a l’estudi va utilitzar-se la seqüenciació genètica de nova generació (NGS), una eina que recomana el Grup de Treball de Medicina de Precisió de l’ESMO, però que encara no està considerada un estàndard en el maneig d’aquests pacients. Segons Macarulla, «l’ús de l’NGS s’hauria de convertir en una eina clau que ens ajudi a identificar millor els pacients que obtindrien un benefici més gran de les teràpies dirigides».
