La metgessa que va transfondre sang a un testimoni de Jehovà a l’hospital Arnau de Vilanova de Lleida el 2016 ha declarat al jutjat Penal 2 que l’home no va signar el document per rebutjar la transfusió perquè «no estava convençut i significava acceptar la seva mort». L’acusada ha dit que el denunciant patia la «coacció ambiental» dels membres de la congregació que l’acompanyaven al box d’urgències, però quan aquests van marxar va delegar la decisió de transfondre’s sang en el seu germà, coneixedor que aquest era favorable al procediment. Així, se li van transferir quatre bosses de sang perquè «no hi havia alternativa» durant 7 hores en les quals el pacient «estava conscient, estenia el braç i no es va oposar», ha dit l’acusada.
La metgessa, que el 21 de juliol de 2016 estava al càrrec de la direcció mèdica de l’Hospital Arnau de Vilanova de Lleida, ha explicat que es va sol·licitar la seva atenció davant la negativa del testimoni de Jehovà a rebre la transfusió de sang i a signar el document de renúncia. Així, es va desplaçar al box d’urgències on s’ubicava el pacient, que estava acompanyat dels membres de la congregació i d’un germà seu. En aquest sentit, ha indicat que els membres de la congregació van generar una «coacció ambiental» cap al pacient i també cap a ella.
Quan aquests van marxar i només quedaven l’home, l’estat clínic del qual havia empitjorat, i el seu germà a la sala, la metgessa va explicar al pacient que patia una hemorràgia digestiva aguda i que necessitava una transfusió de sang o podia morir. Li va dir que respectava la seva decisió de rebutjar la transfusió, però que havia de signar el document de renúncia. Aquest se li va mostrar «diverses vegades» però «no el va signar perquè no estava convençut i significava acceptar la seva mort», ha declarat l’acusada.
La metgessa, que fa 18 anys que treballa a l’àrea d’urgències d’hospitals, ha indicat que «no tenia dubtes» que el pacient tenia la seva «voluntat trencada» i que es trobava en una situació «d’extrema gravetat que l’anava a matar». Aleshores, l’home va dir que faria el que digués el seu germà, coneixedor que aquest era favorable a fer-li la transfusió, segons ha dit la metgessa.
D’aquesta manera, es va iniciar el procés de transfusió de quatre bosses de sang, que eren les «necessàries per estabilitzar-lo». El procediment va durar unes 7 hores i es va fer amb «total normalitat», ha dit l’acusada. «Ell estava conscient, es podia comunicar, podia veure les bosses de sang i va estendre el braç voluntàriament. Va estar tranquil i no va manifestar cap símptoma de rebuig o ansietat», ha declarat.
Així mateix, una altra infermera que va atendre el testimoni de Jehovà aquell mateix dia també ha ratificat la versió de l’acusada. «Vam respectar la seva decisió i en cap moment vam coaccionar-lo», ha declarat. En aquest sentit, ha dit que el pacient estava conscient i era capaç de signar el document de renúncia. «No va signar i podia signar», ha dit la testimoni, que ha afegit que l’home va rebre la transfusió de sang sense oposar-se i «estenent el braç». Ambdues han afirmat també que no se’ls va mostrar cap document de voluntats anticipades.
Un altre dels testimonis que han declarat ha estat el responsable del Sistema d’Informació de l’Institut Català de Salut a Lleida per corroborar que el document de renúncia a la transfusió es va tramitar aquell dia.
El judici segueix aquest dijous amb les conclusions. El denunciant demana per a l’acusada 15 mesos de presó pels delictes de coaccions, lesions i contra la integritat moral.
