Si la Festa Major de Tàrrega ha arribat a ser una de les festes de referència dels Països Catalans és gràcies a la tasca de les entitats de la ciutat que ho fan possible. Una de les imprescindibles dins del programa és Guixanet, l’associació cultural que aixopluga els diferents elements del folklore targarí i que encapçala actes com l’Eixida, la Nit del Tararot, l’Eixideta o el Corretossino, entre altres.
Albert Fitó, un dels impulsors de l’entitat ara fa dues dècades, i Maria Navarro, actual presidenta, són dues de les cares visibles d’entre els centenars de persones que conformen Guixanet.
L’any vinent farà vint anys que Guixanet va engegar el procés de creació i recuperació del folklore targarí. Dir que els resultats han estat positius pot semblar inclús massa obvi.
Albert Fitó: És cert que la Festa Major de Tàrrega de l’any 2005 no té res a veure amb la del 2025. Amb vint anys hem fet moltes coses, però no per innovar en la Festa Major, sinó sobretot amb un sentit de recuperació. Vam recuperar la processó de les Santes Espines, que és l’origen de la Festa Major, des del 1551 i amb un seguici que es remunta al 1773. Hem agafat coses del passat, que es feien i que donen sentit a la Festa Major.
Després sí que hem innovat amb la Nit del Tararot o hem readaptat actes com l’Eixideta, que és posar a plaça els balls que es fan al seguici antic dels segles XVIII i XIX i sent un reflex infantil d’allò que fan els grans. A la vegada, hi hem incorporat el pregó a cavall que es feia antigament a la Festa Major i la tronada. O sigui, hem agafat elements de la Festa Major que havien quedat perduts i els hem donat un sentit.
Enguany heu estat distingits com a Consolat del Bestiari Festiu Català, com ho heu rebut?
Maria Navarro: L’Agrupació del Bestiari Festiu i Popular de Catalunya ja fa temps que ofereix assessorament a les colles amb temes d’assegurances, subvencions o qüestions organitzatives i al novembre de l’any passat ens van trucar perquè ens havien proposat com a Consolat. És una distinció que fa uns anys que donen a algunes entitats que tenen una activitat potent. Nosaltres som una entitat realment humil, les nostres bèsties s’han anat creant d’uns vint anys cap aquí i ha estat molt constant, justament la raó per la qual ens van proposar, perquè estàvem fent bona feina en la recuperació i creació de bestiari.
També cal destacar que Guixanet no és una organització tancada, sinó que la conformen persones que estan col·laborant en moltes altres associacions. Algú pot estar a Guixanet, però també a la BAT, a l’Esbart, a la Fal·lera, a la Soll… Ens han donat el premi a Guixanet com a entitat, però al final és un premi a tota la ciutat.
També heu apadrinat una nova figura, Lo Groguet, que han creat un grup d’adolescents de la ciutat.
MN: Això va ser molt espontani, perquè ells formen part de diverses colles de Guixanet i es van presentar dient que volien fer una bèstia. Són un grup que des de ben petits ja formen part d’altres entitats relacionades amb la cultura i simplement necessitaven un espai per crear. Van ser ells mateixos que van buscar els materials i la forma de crear la bèstia, vam rebre l’ajuda del Miquel Setó i llavors ja ho vam començar a visualitzar com un apadrinament de Guixanet.
També és una manera de fer recuperada del passat, perquè habitualment un grup de persones té diners i compra una bèstia. Segurament, abans hi havia moltes colles que creaven les seves figures des de zero, com el Groguet.
En aquest sentit, el relleu generacional dins la cultura popular està garantit?
AF: Entre la nostra generació i aquesta, hi ha una generació que s’ha perdut. Estan presents en algunes colles com les arquets, el Tossino o la Verreta, però d’altres han quedat una mica grans. Després, hi ha aquest jovent que puja que creiem que seran els que acabaran suplint la capacitat organitzativa com a Guixanet, que és on de vegades ens trobem mancats de gent. Del Groguet també hem de destacar la presentació que van fer. Són un grup que, amb una mica de formació i guiatge, poden acabar assumint una Nit del Tararot o una Eixideta.
MN: Ells ara estan estudiant secundària, però la majoria d’ells volen dedicar-se a les arts escèniques, al muntatge, a la il·luminació… El teatre és una part del que representa Tàrrega que ells han estat mamant des de petits i que és l’essència també dels espectacles que nosaltres fem.
Som a les portes d’una nova Festa Major i els més joves estrenaran el Bategar de Tàrrega. Què ens podeu explicar d’aquest nou acte?
MN: Ara fa uns deu anys que va començar l’Eixideta i la canalla ha anat creixent. Ens hem trobat grups en els quals hi ha edats diferents i hem acabat tenint una Eixideta molt llarga. La intenció des de fa uns anys era poder separar la part juvenil de la part infantil i reforçar als joves amb el foc i la música més moderna.
El Bategar serà un espectacle que han anat creant ells, escollint la música, els personatges i els colors. Formalment, hem agafat alguns balls i elements festius que deixaran de sortir a l’Eixideta per passar a formar part d’aquest nou espectacle.
El moment més solemne tornarà a ser la processó de les Santes Espines, el Seguici i l’Eixida. Amb la seva recuperació també es va reforçar el vincle de la població amb la tradició?
AF: La processó i el Seguici es van recuperar el 2013. Al principi potser hi havia alguna reticència als capellans sortint al carrer, però això forma part de la nostra tradició cultural i el discurs que fa el rector a la plaça no és un discurs religiós, sinó que apel·la més al benestar i a la part social. De fet, el motiu perquè es treuen les Santes Espines és per demanar aigua. Quan no hi havia els canals, l’aigua era abundància i riquesa per la població. En definitiva, és un acte que amb els anys ha tingut molt bona rebuda i que després se suma a l’Eixida, que segurament és l’epicentre de la Festa Major.
L’apoteosi festiva és sempre la Nit del Tararot. Es pot desvetllar alguna cosa de l’espectacle?
AF: Nosaltres no volíem fer l’spoiler, però ja s’ha anunciat que la Nit del Tararot aquest any serà un musical.
MN: De fet, a la Nit del Tararot sempre hi ha un factor sorpresa que ha estat present any rere any i que és una característica molt pròpia del teatre que s’ha mamat a Tàrrega des de sempre.
AF: Així i tot, tampoc serà ben bé un musical. La Nit del Tararot serà com sempre, però canviaran coses. La principal novetat serà la presència de La Follia, que en comptes d’actuar en un escenari petit ho farà en un lloc més gran i arribarà un punt que el públic no sabrà on hi ha el límit entre la cultura popular i el concert de gran format.
MN: Abans hi havia un percentatge molt petit de música en directe, però era el moment que la gent vivia més intensament. Ara, deixarem de posar tanta música enllaunada i la música en directe agafarà més protagonisme a la Nit del Tararot. La Follia ja feia una part de l’espectacle, el coneixen i ara tindran un protagonisme força gran.
L’any passat va aparèixer un nou barri en escena, el del carrer Major. Tindrem una Nit del Tararot amb tres barris aquesta vegada?
AF: Va ser una anècdota de l’any passat, però va servir per introduir un nou personatge femení dins de la Nit del Tararot que venia a imposar-se entre els dos matxirulos. Teníem una tendència a tenir sempre actors masculins i vam decidir canviar-ho i buscar la paritat dins de l’espectacle. Aquell personatge repetirà i ho farà amb un musical, ja que l’actriu que l’interpreta, la Laura Cera, canta meravellosament.
Per qui no estigui dins de Guixanet, com és tota la feina prèvia i la preparació d’una Nit del Tararot?
AF: Hi ha molta feina perquè no som professionals. Treballem amb molta antelació i hi ha coses que deleguem. L’any passat vam comptar amb l’ajuda de Paupaterres, aquest any ens dona un cop de mà el Galliner, una entitat de gestió cultural, que ens ajuda en aspectes tècnics. La feinada organitzativa a nivell associatiu és molt alta i la dividim en la part més artística i la part logística.
MN: L’any passat teníem 700 persones entre membres de Guixanet i la resta de colles convidades. Són moltes persones que han de sopar, que han de dormir a les escoles, que has d’informar…
AF: Si un espectacle com aquest l’organitzés una empresa, valdria tres o quatre vegades més. Nosaltres tenim un pressupost i només en l’equip de so ja se’n va un 30%.
La plaça Major pot arribar a quedar petita per acollir tothom que vol gaudir de l’espectacle?
AF: A la plaça Major de Tàrrega hi caben unes 6.000 persones, que és el mateix que hi cap a la plaça de Sant Pere de Berga, on es fa la Patum i que té unes mides similars. A més, aquest any estarà més oxigenada, ja que l’escenari canviarà de banda i s’omplirà un nou espai a sota del campanar que fins ara quedava buit. És un espectacle intergeneracional perquè el jovent es pot posar al mig i després la gent més adulta o amb infants es pot posar al voltant de la plaça, que és una zona de seguretat on no hi ha foc, perquè volem que sigui per a totes les edats. A més, hi ha persones que no venen perquè ho volen veure còmodament des de casa a Lleida TV, que ho retransmet en directe.
MN: Aquí també és important recalcar que és un espectacle familiar, però que s’ha de tenir en compte que hi ha foc o que han de moure’s les bèsties per la plaça i quan han de sortir potser ens trobem un cotxet al davant.
Una altra de les activitats amb molta afluència de públic és el Corretossino, té algun sostre aquesta gran cercavila?
AF: Esperem que no, perquè és una activitat que ja porta molta gent a la tarda, que es queden a sopar a la plaça Major amb el sopar del cau, que continuen amb la Nit del Tararot i el correfoc de la BAT i després poden anar als concerts. Qui ve a Tàrrega un dissabte de Festa Major, pot arribar a les cinc de la tarda i passar-s’ho bé fins a les tantes de la matinada. Aquest dia venen fins i tot comiats de solter a Tàrrega.
MN: Hi ha colles que venen a la Nit del Tararot que ens ho demanen per poder viure-ho tot complet. Alguns fins i tot s’agafen una casa rural per poder estar tranquils i passar tot el cap de setmana a Tàrrega.
Amb un dels seguicis festius més grans de Catalunya i amb una Festa Major de referència nacional, quins reptes de futur es posa Guixanet?
AF: Per mi, mantenir i que hi hagi un bon relleu, res més.
MN: Jo fa 26 anys que visc a la ciutat, vinc d’un lloc que hi ha molta cultura de carrer i m’estranyava que per la Festa Major de Tàrrega, que també té aquesta cultura, la gent marxés a la platja. Ara, la gent vol quedar-se i també en ve molta més de fora. Hi ha un grup de fora de Catalunya que ve enguany a la Nit del Tararot que els vam convidar i ens van dir que coneixien Tàrrega no per la Fira, sinó per la mateixa Nit del Tararot.
AF: El 1981 va néixer la Fira del Teatre per canviar la Festa Major de setembre amb una intenció fins i tot política, perquè veníem del cop d’estat fallit del 23F i calia reivindicar que els carrers eren nostres, dels targarins. D’aquesta manera, aquelles festes de setembre ja no existeixen, es van transformar i internacionalitzar i es va dir que les de maig quedarien com una festa més local. A partir de l’any 2006 amb la Cercavila Nocturna, el 2007 amb l’Àguila i amb tot el que ha vingut després hem aconseguit transformar aquesta Festa Major més local en una festa d’abast nacional.
