Un 16% dels centres educatius hauran de modificar alguna part del seu projecte lingüístic per adaptar-se a la nova normativa. Es tracta dels centres que han respost ‘no’ a algunes de les preguntes del qüestionari que el Departament d’Educació els va enviar a finals de maig. Aquest incloïa set preguntes binàries –de sí o no- i si es responien totes afirmativament s’entenia que el projecte s’adaptava al nou decret aprovat pel Govern per blindar el català a l’escola. En canvi, si alguna resposta era negativa, els centres havien de modificar aquella part del projecte lingüístic per tal d’adaptar-se a la nova normativa. Aquests centres disposen ara d’un any per fer aquestes modificacions, amb l’acompanyament de la inspecció.
La primera de les preguntes era si el projecte preveu que el català, com a llengua pròpia de Catalunya, és la normalment emprada com a llengua vehicular i d’aprenentatge La segona demanava si el projecte preveu també que el català sigui la llengua d’ús normal en l’acollida de l’alumnat nouvingut. La tercera feia referència a l’ús curricular i educatiu tant del català com del castellà i la quarta qüestiona si el projecte incorpora criteris exclusivament pedagògics i des d’un abordatge global, integrador i de transversalitat curricular per determinar la presència i el tractament de les llengües oficials.
La cinquena pregunta demanava si el projecte lingüístic té en compte la diagnosi de la realitat sociolingüística del centre, la sisena si té en compte els resultats de les proves i avaluacions periòdiques, tant internes com externes, en les diferents etapes educatives. El qüestionari es tancava amb la pregunta sobre si el projecte lingüístic evita l’ús de percentatges en l’ensenyament i l’ús de les llengües.
Els centres disposaven fins al 30 de juny per respondre el qüestionari. Un cop recopilada la informació, seran un 16% els centres que han de fer alguna modificació.
El qüestionari, dins les instruccions
El qüestionari formava part de les instruccions que el conseller d’Educació, Josep Gonzàlez Cambray, va enviar als centres educatius en el marc del procés per la sentència del 25% del castellà a les aules. De fet, el document que van rebre les direccions feia primer un repàs a la normativa aplicable i el camí jurídic que havia portat fins a l’enviament d’aquestes instruccions. Així, es recordava que el 16 de desembre del 2020 el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) va establir que la Generalitat havia de prendre les mesures necessàries per garantir un mínim d’un 25% de classes en castellà.
Assegurava que des de llavors la Generalitat ha engegat diverses iniciatives amb la finalitat d’aprovar un marc normatiu estable «que proporcioni seguretat jurídica i respongui a l’objectiu d’assolir un ús normal de les dues llengües oficials en els centres educatius sostinguts amb fons públics».
Entre aquestes accions hi ha l’aprovació per part del Govern del decret per blindar el català a l’escola i en què Educació assumeix la responsabilitat «legal» dels projectes lingüístics i la «inaplicació» de percentatges de llengua.
