L’equip de govern de l’Ajuntament de Lleida ha aclarit en sengles respostes a preguntes plantejades pels grups de l’oposició que la decisió de penjar la pancarta que demana la llibertat dels presos i preses polítics i dels exiliats i exiliades a la façana de la Paeria a l’avinguda de Blondel en cap cas atempta contra la llei de Patrimoni.
La resposta, signada pel primer tinent d’alcalde, Toni Postius, afirma que la Paeria va efectuar una consulta al departament de Cultura de la Generalitat sobre aquesta qüestió, tenint en compte les característiques de l’edifici de la Paeria, que està declarat com a Bé Cultural d’Interès Nacional.
En aquest cas, s’aplica el mateix criteri adoptat en precedents similars, en especial a la resolució de la Direcció General de Patrimoni Cultural amb referència 434/G018/Ma/ma, relativa al conjunt històric del Pont de Besalú, que també es tracta d’un BCIN. La Generalitat argumenta en aquest dictamen que, tot i que la llei de Patrimoni prohibeix instal·lar publicitat als monuments, una pancarta que no fa publicitat de cap producte no pot ser considerada un element publicitari. A més, assenyala que no pot considerar-se tampoc que alteri greument la contemplació del Pont i que ha de considerar-se com un element “efímer i temporal, com tants altres que es col·loquen sovint per exposicions, actes i commemoracions i que acabarà essent retirat en el seu moment”.
Pel que fa a l’explicació sobre la decisió de penjar les pancartes, el govern de la Paeria recorda a l’oposició que aquesta informació ja es va donar a la junta de portaveus del passat 25 de juliol de 2019.
