La poma golden de Lleida guanya en un tast a cegues la d'importació

El futur de la poma golden de Lleida s'ha situat en els últims anys al centre d'un debat sobre com afrontar la competència amb la produïda en altres països, en especial amb la que surt d'explotacions de muntanya, a la qual se li atribueixen millors condicions en aspectes com la duresa.

Enmig d'aquesta polèmica, un tast a cegues organitzat per la multinacional de fertilitzants i programes de nutrició de cultius Yara ha erigit la golden de Lleida com la més ben valorada davant de fruita procedent d'uns altres sis orígens: Girona, Calataiud, Calatorao, el Llemosí (França), els Alps de Provença (França) i Vinschgau (Itàlia).

Segons els resultats, facilitats per JARC-COAG, la golden de Lleida va tenir la màxima valoració en suculència, dolçor i valoració total. Tan sols la de Calataiud va superar per la mínima la de les comarques de Ponent en el cas de la cruixentor. Per valoració total, la segona en el rànquing és la del Llemosí, seguida de la de Calataiud, els Alps de Provença, Calatorao, Girona i Vinschgau.

Amb aquests resultats, el responsable del sector de la fruita de JARC-COAG, David Borda, aprofundeix en les seues crítiques sobre la polèmica de la qualitat de la golden de Lleida i la produïda en altres zones productores europees. "Censuro el sector comercial de Lleida, que s'ha carregat el prestigi de la poma local lloant la sortida d'explotacions d'altres zones, com els Alps i les produïdes en finques en altura", es queixa Borda.

En aquest context, el sector fructícola d'altres països europeus s'ha llançat a campanyes de promoció i publicitat sobre les qualitats de les seues produccions, amb una política que també va acompanyada en molts casos de polítiques marquistes. Alhora, s'han multiplicat les inversions de grans empreses, com les lleidatanes Nufri i Catafruit, en la plantació d'explotacions de pomeres en altura per competir precisament amb les que surten, per exemple, dels Alps.

En els últims anys, a més, s'han dut a terme investigacions a Lleida sobre l'adaptació de diferents varietats en altura en comarques del nord de la província. Per exemple, Gotarta, poble de Pont de Suert, compta amb la plantació comercial de pomeres en més altura de tot l'Estat, a 1.200 metres i, el març passat, la Seu d'Urgell va acollir amb èxit de públic una jornada sobre poda de pomeres a la muntanya, amb assistents provinents principalment de l'Urgell, la Cerdanya i altres comarques de muntanya catalanes i d'Aragó.