El Centre Penitenciari Ponent de Lleida és un dels centres catalans on la realitat virtual immersiva s’ha incorporat als programes de rehabilitació de persones condemnades per delictes de violència masclista. La tecnologia permet als interns experimentar situacions de violència des de la perspectiva de la víctima amb l’objectiu de treballar l’empatia, la responsabilització i la consciència sobre les conseqüències de les seves conductes.
El Departament de Justícia aplica aquesta eina als centres penitenciaris de règim ordinari de Catalunya, amb l’excepció de Brians 1, centre de referència per als interns preventius. El programa forma part dels tractaments especialitzats que el sistema penitenciari català desenvolupa per abordar la violència masclista i reduir el risc de reincidència.
Per participar en les sessions només són necessàries unes ulleres de realitat virtual i dos comandaments, que permeten traslladar els moviments corporals de l’usuari a l’entorn virtual. Els professionals dels equips de rehabilitació han rebut formació específica per poder incorporar aquesta tecnologia als tractaments.
Posar-se en la pell de la víctima
Un dels principals recursos utilitzats és l’anomenat embodiment o corporeització, una tècnica que permet que l’intern experimenti una situació des del cos virtual d’una víctima de violència masclista.
Durant l’experiència, la persona pot veure i escoltar la situació des d’aquesta nova perspectiva, fet que busca generar un impacte emocional i cognitiu que faciliti la reflexió sobre el dany causat i les conseqüències de la violència exercida.
El programa també incorpora altres escenaris virtuals, com una discussió de parella en un establiment públic o una conversa simulada entre víctima i agressor. En aquest darrer cas, l’intern pot alternar els dos punts de vista per experimentar una mateixa situació des de perspectives diferents.
La realitat virtual no substitueix la resta de components del tractament, sinó que funciona com una eina complementària dins dels programes de rehabilitació que desenvolupen psicòlegs i altres professionals penitenciaris.
El projecte continua ampliant els seus escenaris. El passat 16 de juny es va presentar als professionals una nova experiència immersiva dirigida específicament a persones condemnades per incomplir ordres de protecció i allunyament, que ja s’ha incorporat als dispositius dels centres penitenciaris catalans.
Un 38% més de participants en els programes de rehabilitació
Durant el 2025, 1.344 interns van passar per les presons catalanes per delictes relacionats amb la violència de gènere. D’aquests, 596 van participar en programes especialitzats de rehabilitació per violència masclista, el 44% del total.
La xifra representa un increment del 38% respecte de l’any anterior, quan hi van participar 431 persones. En percentatge, la participació ha passat del 34,9% el 2024 al 44,3% el 2025, gairebé deu punts més en un any.
Justícia puntualitza que aquestes dades fan referència al conjunt dels programes de rehabilitació i no al nombre concret d’interns que han utilitzat les ulleres de realitat virtual. La participació en les sessions immersives depèn del tractament individual establert pels professionals i de les necessitats de cada persona.
Els programes tampoc s’apliquen automàticament a totes les persones condemnades per violència masclista, sinó que la intervenció es determina en funció del risc, les necessitats del penat, el moment de compliment de la condemna i els objectius terapèutics.
Una eina per reduir el risc de reincidència
L’objectiu de la realitat virtual és reforçar aspectes com l’empatia, la responsabilitat personal i el reconeixement del dany causat i contribuir als processos de canvi de conducta dels agressors.
Segons les darreres dades del Centre d’Estudis Jurídics i Formació Especialitzada, la taxa de reincidència en els delictes de violència de gènere se situa en el 17,7%, per sota del 21,1% de reincidència general.
Catalunya acumula diversos anys d’experiència en l’aplicació de la realitat virtual immersiva als programes penitenciaris per a agressors de violència masclista. El projecte ha estat objecte de recerques científiques i s’ha presentat també en fòrums internacionals com el Consell d’Europa.
