La proposta d'una advocada per penalitzar la difusió d'imatges íntimes sense consentiment

REDACCIÓ
Publicat: 
07-07-2022
Actualitzat: 23-07-2022 14:00
Temps aproximat lectura Temps aproximat de lectura:
  • La proposta d'una advocada per penalitzar la difusió d'imatges íntimes sense consentiment
    Peu de foto: 
    Imatge d'arxiu
La filtració d'imatges de caràcter sexual que va patir l'actor català Santi Millán ha reobert el debat al voltant de la privadesa a Internet. Amb aquest, són nombrosos els casos que han posat de manifest les greus conseqüències que té la difusió de continguts que afecten de manera greu la intimitat de les persones.
 
En aquest context, l'advocada Elena Arbiol, recorda la importància de comptar amb un marc legislatiu que protegeixi el ciutadà, que, en aquests casos, es veu convertit en víctima. I afegeix, "les dades són clares ofertes per l'Agència Espanyola de Protecció de Dades són rotunds: 377 persones van presentar denúncies per difusió d'imatges íntimes només el 2021".
 
"La protecció de drets fonamentals, com és la intimitat, està garantida per la Constitució, i per això vulnerar aquest dret té conseqüències, recollides pel Codi Penal", afirma l'advocada.

És considerat delicte difondre imatges de caràcter sexual a Internet?

Tal com recull la Llei Orgànica 10/1995, de 23 de novembre, del Codi Penal estableix que aquelles persones que difonguin, revelin o cedeixin a tercers imatges o enregistraments audiovisuals sense consentiment de la persona afectada i que menyspreïn greument la intimitat personal d'aquesta seran castigades amb una pena de presó de tres mesos a un any, o una multa de sis a 12 mesos. La càrrega més gran serà per a aquella persona que iniciï la cadena il·legal, un acte que suma gravetat si aquesta és una persona que ha estat unida a la víctima per una relació d'afectivitat o si l'afectat o afectada és menor d'edat.
 
“De moment, la visualització i la retuiteja d'aquest tipus de vídeos, a costa que s'aprovi una nova reforma del Codi Penal, no és constituent de delicte, sinó que es castigaria la persona que ha obtingut les imatges en qüestió. Per tant, i com que una persona no pot controlar allò que rep als seus telèfons, cal crear una llei que penalitzi aquelles persones que enviïn aquest contingut, i no aquelles que el reben”, detalla l'experta.
 
Per la seva banda, la Llei de Garantia Integral de la Llibertat Sexual, aprovada el 26 de maig passat al Congrés, fixa una pena de multa d'un a tres mesos per a aquelles persones que rebin aquest tipus d'imatges o enregistraments i les difonguin a tercers sense el consentiment de la persona afectada. Aquesta llei, però, es troba actualment en tràmit al Senat.
 
“Ja hi ha sentències condemnatòries a les persones que reenvien imatges a tercers, fins i tot quan la persona afectada hagi remès aquestes imatges voluntàriament al principi. D'aquesta manera, no només es condemnen els continguts viralitzats, sinó aquells que s'hagin lliurat personalment, però els límits de difusió es veuen alterats”, aclareix Arbiol.

Denunciar un cas de violació de la intimitat

“Les noves tecnologies, malgrat els seus innombrables avantatges, s'estan convertint en una eina que permet danyar greument la privadesa dels usuaris de forma molt senzilla. Aquests abusos poden anar acompanyats d'una humiliació pública dels que apareixen als vídeos, fent malbé la imatge de la persona afectada”, exposa l'experta, que recorda que, per aquest mateix motiu, l'Agència Espanyola de Protecció de Dades (AEPD) ha creat canal exclusiu per a les víctimes de difusió d'imatges íntimes.
 
Aquesta agència és l'encarregada de rebre la denúncia i el contingut que s'està difonent; per després valorar cada cas concret i decidir si cal obrir un procediment sancionador contra aquelles persones que n'han difós el contingut. A més, aquest organisme posarà reclamacions a les plataformes que allotgin aquestes imatges perquè les retirin el més ràpidament possible, depenent del contingut el temps es demorarà entre les 2 i les 72 hores.
Comparteix

També t'interessarà