La Seu Vella de Lleida va viure ahir una jornada reivindicativa amb 1.500 persones que van reclamar més inversió i prevenció en salut mental. Davant d’aquestes persones –afectats, familiars i associacions de tot Catalunya–, el conseller de Salut, Toni Comín, va anunciar que la salut mental tindrà el 2017 l’increment pressupostari "més gran de la seua història". El conseller no va concretar xifres a l’espera d’aprovar-se els pressupostos, però va assegurar que és "una decisió que ja s’ha pres" i una "obligació" del Govern prioritzar aquest àmbit, ja que les dades revelen que els únics indicadors de salut a Catalunya que han empitjorat en els últims cinc anys són els dels trastorns mentals, en relació directa amb la crisi.
L’anunci es va fer en el marc de la celebració del Dia Mundial de la Salut Mental a la Seu Vella de Lleida, sota el lema La prevenció, la clau de l’equilibri.Afectats, familiars i professionals van reclamar més recursos per prevenir unes malalties amb un fort impacte social i econòmic, ja que es calcula que una de cada quatre persones patirà un trastorn mental més o menys greu al llarg de la seua vida. Sobretot van exigir que la prevenció es faci des de la infantesa i l’adolescència per evitar tant l’aparició dels trastorns com el seu agreujament.
"Un altre dels combats que cal lliurar és el de l’estigma", va afirmar Comín. "Hem d’incorporar les malalties mentals com a part de la nostra vida diària perquè són aquí, no podem girar-los l’esquena", va afegir.
En aquest sentit també va versar el manifest, llegit per l’actriu Txe Arana i el periodista Lluís Caelles, tots dos lleidatans, en què es va escoltar la veu de Salut Mental Catalunya, federació organitzadora de l’acte. "Demanem més inversió, revisar el copagament, més reconeixement i suport a les associacions, més recursos, places residencials, serveis educatius i de salut, plena integració social i laboral, acompanyament a les famílies i dret a un habitatge digne", van afirmar.
"Esperem que el compromís del Govern sigui tan ferm com les pedres de la Seu Vella que avui ens acullen", va concloure Txe Arana.
Per la seua part, Edgar Vinyals, afectat d’un trastorn mental i representant de la Federació Veus, va advocar per suprimir les contencions mecàniques en els psiquiàtrics. "Vulneren els drets fonamentals de les persones i no ajuden en el tractament", va assegurar.
"Demanem que lleidatans ingressats a Reus i Saragossa puguin tornar"
Eva Barta, presidenta de l’associació Salut Mental Ponent, va pronunciar un aplaudit discurs en el qual va sol·licitar que els lleidatans diagnosticats amb trastorns mentals severs que necessiten ingressos residencials de llarga durada (més de 2 anys) puguin tornar a Lleida. Actualment, aquestes persones, que són un centenar, es troben ingressades en residències de Reus i Saragossa. Segons Barta, està previst que l’any que ve s’inauguri el nou centre de salut mental a la partida Copa d’Or de Lleida, on es traslladaran molts dels usuaris que ara es troben a la residència Sant Joan de Déu d’Almacelles. Tanmateix, això no garanteix que els malalts que ara es troben a Reus i Saragossa puguin tornar a Lleida. "Demanem places residencials de suport extens, perquè aquestes persones puguin recuperar la seua vida i el seu entorn familiar", va afirmar. Al seu torn, Israel Molinero, president de Salut Mental Catalunya, va anar un pas més enllà i va demanar que aquestes persones que necessiten ingressos llargs puguin fer vida en comunitat. "Per això calen recursos, habitatge i acompanyament per part de professionals, un model que ja funciona a Girona i que s’ha d’exportar", va afirmar.
