La Sentiu de Sió acollirà la planta de biogàs més gran d'Espanya
El projecte obté una ajuda de 4,5 MEUR d’Agricultura i asseguren que 220 ramaders hi portaran les dejeccions
El projecte per a la construcció d'una planta de biogàs a la Sentiu de Sió (Noguera) ha avançat un pas més després de rebre el vistiplau de la comissió d'Urbanisme. Promogut per Copenhagen Infrastructure Partners (CIP) i la companyia local Connect Bioenergy, la planta preveu començar la seva construcció l'any vinent, un cop obtinguda la llicència d'obres. A més, el projecte ha rebut una subvenció de 4,5 milions d'euros del Departament d'Agricultura, en el marc de l’Estratègia del Biogàs del Govern.
La futura planta tindrà capacitat per gestionar més de mig milió de tones de dejeccions ramaderes a l'any, un 80% de les quals provindran de 220 ramaders locals.
L'objectiu és convertir 450.000 tones d'aquests residus en biometà, contribuint a una gestió més sostenible i reduint les emissions de gasos d'efecte hivernacle. Segons els promotors, aquesta instal·lació és part de la solució per fer front a l'excés de nitrats al sòl i a l'aigua, un problema que afecta la regió a causa de la concentració d'activitat agrícola i ramadera.
El biometà que es generi serà injectat a la xarxa de gas natural, i el material resultant de la digestió anaeròbia es farà servir com a fertilitzant per a la producció agrícola, tancant així el cicle de l’economia circular.
Amb una producció estimada de 200 GWh anuals, suficient per abastir 23.000 llars, la planta de la Sentiu de Sió serà la més gran d'Espanya i del sud d'Europa.
A més, es preveu que es redueixin fins a 68.000 tones d'emissions de CO2 a l'any i es generin més de 35 llocs de treball en la seva fase operativa.
Tot i els beneficis econòmics i ambientals que promet el projecte, la plataforma Pobles Vius, formada per activistes locals, s'oposa fermament a la seva construcció. Argumenten que la planta és desmesurada per al territori i que podria suposar un impacte ambiental i social insostenible. La instal·lació, ara en fase d'exposició pública, ha generat un debat intens a la comarca, dividint opinions entre els que veuen en ella una oportunitat de desenvolupament i aquells que temen les conseqüències negatives que pugui portar.