La Universitat de Lleida (UdL), en col·laboració amb la Societat Andorrana de Ciències, impulsa un projecte de recerca per analitzar com les persones practicants d’activitats de muntanya hivernal interpreten i utilitzen les eines de predicció del perill d’allaus a l’hora de planificar les seves sortides.
La iniciativa, titulada Anàlisi de l’ús i la comprensió d’eines per la predicció del Perill d’Allaus i la presa de decisió d’activitats en Terreny d’allaus a Andorra, és un dels cinc projectes finançats amb 10.000 euros per la Xarxa Vives d’Universitats i l’Institut Ramon Muntaner en la convocatòria d’ajuts Creu Casas Sicart.
L’objectiu és entendre millor com es prenen les decisions sobre el terreny i identificar possibles millores en la comunicació del risc, amb la finalitat de contribuir a reduir l’accidentalitat.
L’estudi se centra en el Parc Natural de la Vall de Sorteny, a Andorra, tal com explica l’investigador principal del projecte, el professor de la UdL Manel Llena.
Durant la primavera del 2026 es van recollir dades de camp mitjançant enquestes a practicants d’esports de muntanya hivernal, tècniques de teledetecció amb drons i l’anàlisi de traces GPS. Actualment, aquesta informació es troba en fase d’anàlisi.
“Els resultats permetran conèixer millor els hàbits dels usuaris i proposar noves estratègies per comunicar el perill d’allaus d’una manera més clara i transferible a accions sobre el terreny”, assenyala Llena.
Segons l’investigador, la finalitat última és millorar la seguretat dels practicants d’activitats de muntanya hivernal, tant a Andorra com al conjunt del Pirineu.
En el marc del projecte també es desenvolupa la tesi doctoral de Berta Aguirre-Noguera, supervisada per Estela Inés Farías Torbidoni, de l’INEFC; Jesús Revuelto, de l’Instituto Pirenaico de Ecología (IPE-CSIC), i Marc Pons, del Coldwater Laboratory de la Universitat de Saskatchewan, al Canadà.
