La Vall Fosca dedica una exposició als ‘Pescadors de muntanya’

REDACCIÓ
Publicat: 
01-07-2021
Actualitzat: 21-07-2021 10:17
Temps aproximat lectura Temps aproximat de lectura:
  • La Vall Fosca dedica una exposició als ‘Pescadors de muntanya’
  • La Vall Fosca dedica una exposició als ‘Pescadors de muntanya’

El Museu Hidroelèctric de Capdella ha obert al públic aquest 1 de juliol l’exposició “Els pescadors de muntanya”, la primera mostra sobre la pesca a l’Alt Pirineu i l’Aran. Es tracta d’una exposició que explica la pesca continental als estanys del Pirineu al llarg dels segles XIX i XX. A l’Alt Pirineu i Aran la pesca va ser una activitat tradicional des del Paleolític mitjà i un recurs alimentari excepcional en un medi hostil fins a mitjan segle XX, quan va passar a ser únicament un esport. Aportava un aliment, ja que el peix no arribava al Pirineu i era un ingrés extra per a les famílies els mesos d’estiu.

El príncep de Mònaco pescant a Airoto (Alt Àneu) el 1918, Franco al Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici el 1953, o bé les fotos dels àlbums familiars, il·lustren jornades de pesca. De fet a mitjan segle XX la pesca va deixar de ser exclusivament una activitat tradicional per ser un esport.

La mostra, que s’allargarà fins el 31 d’agost, és el fruit d’un extens projecte de recerca dels historiadors Eva Perisé directora del Museu Hidroelèctric i Joan Casimiro i Bernades historiador de El Pont de Suert i reflecteix totes les arts de pesca que es van usar a les comarques alt pirinenques. Se situa en un espai emblemàtic, el taller de la central hidroelèctrica de Capdella, construït l’any 1912, i que encara funciona, per això l’ús de l’espai és compartit entre els treballadors de la central i el públic visitant.

La mostra analitza la pesca a l’Alt Pirineu i Aran partint de la Vall Fosca. Es tracta d’un viatge de dos segles que mostra els diferents sistemes de pesca que es van utilitzar. Perquè tot i que a l’alta muntanya hi havia poques espècies a pescar -la més significativa ha estat la truita comuna-  això no va limitar la gran quantitat de sistemes i ormejos que s’empraven: pesca a sarpades, amb forquilla, amb llum, eixecant el riu (assecar el riu), amb bergat o bertrol, amb croca, amb dinamita, amb canya, amb filatons, amb esparver i amb els ròssecs i grans filats als estanys. 

Però el més significatiu de la pesca a l’Alt Pirineu era el destí de les truites capturades, que es consumien als luxosos balnearis de Bagnères de Luchon, a més de 50 hores a peu des de la Vall Fosca. Els pescadors professionals de la Vall eren d’Espui i la Torre de Capdella i és que a més de grans experts en el maneig del ròssec eren també grans caminadors. Després de la Guerra Civil Espanyola la ruta dels pescadors es va escurçar, i tot el peix es venia a restaurants de la Vall d’Aran, al Balneari de Caldes o als restaurants del Pallars. Va ser tal la importància del transport del peix que en l’exposició “Els pescadors de muntanya” s’ha triat com a peça emblemàtica un canastrell adaptat com a motxilla, amb el que es portaven les truites a vendre.

Els pescadors del Pirineu i les seves tècniques

Els pescadors professionals eren grans coneixedors del territori així com també dels indrets de pesca, d’aquí que disposessin de diversos filats de mides diferents depenent de l’estany on pescaven. Eren homes de molts oficis i com a bons coneixedors del país, quan es presentava l’ocasió, es llogaven de guies per acompanyar turistes o excursionistes a fer una pesquera i tastar les truites. A la Vall Fosca s’ha documentat exemples de grans pescadors, homes que durant gairebé tres mesos estaven als estanys pescant, sempre ajudats per altres membres de la família. A part dels pescadors professionals n’hi havia molts de furtius. Aquests destinaven les captures al consum domèstic i també en venien als restaurants pròxims. Pesca i furtivisme van anar de la mà fins que les modernes lleis de pesca el van erradicar.

La truita de les tres “efes”

Truites i bacallà van ser durant segles l’únic peix que es va menjar a les comarques pirinenques tot i que era un menú només a l’abast d’uns quants privilegiats. La manera més habitual de cuinar-les era fregir-les ja que és un aliment que es fa malbé ràpidament, per això popularment es diu “truita de l’aigua a la paella, i de la paella al plat”. A les contrades properes a la Vall Fosca els cuiners van crear l’eslògan “Truites 3 “efes”” que feia referència a que les truites per ser bones han de ser: fresques, fregides i del Flamisell.

Actualment hi ha piscifactories que venen truites, això i el fet que hi ha molta afició a la pesca fa que el consum d’aquest peix sigui habitual a molts restaurants i a les cases particulars.

La mostra es complementa amb un catàleg, editat per l’editorial Garsineu i que agrupat en quatre grans capítols (sobre els rius i peixos, recorregut històric per la pesca entre els segles XVIII i XX, grans pescadors de la Vall Fosca i els sistemes de pesca tradicionals) amplia les informacions de l’exposició. L’estudi introductori de la publicació, fet per l’historiador Ignasi Ros Fontana (Ecomuseu de les Valls d’Àneu), analitza la pesca pirinenca dins de l’obra de Ramon Violant i Simorra.

Una part del catàleg està traduïda a l’aranès, castellà, anglès i francès. A més, el text recull la terminologia pesquera pròpia de les zones de muntanya, una altra manera de salvaguardar el patrimoni.

 

Comparteix

També t'interessarà