L'Aeroport de Lleida-Alguaire compleix deu anys en plena reorientació del seu model de negoci cap a usos industrials

El 17 de gener del 2010 s'inaugurava l'Aeroport de Lleida-Alguaire, el primer construït i gestionat per la Generalitat. En aquests deu anys, s'ha constatat que el plantejament inicial pensat en un model basat en l'activitat comercial i el transport de mercaderies no ha acabat reeixint. Aquesta realitat ha portat el Govern a reorientar la infraestructura amb la implementació en els darrers anys d'una nova estratègia per convertir Lleida-Alguaire en un aeroport encarat a diferents nínxols de negoci que es complementin entre sí però, sobretot, establint una aposta prioritària centrada en els usos industrials vinculats al sector aeronàutic. Actualment, unes 25 empreses estan implantades o utilitzen les instal·lacions de l'aeroport lleidatà les quals donen feina de forma directa a unes 100 persones, i a unes 250 indirectament.

L'Aeroport de Lleida-Alguaire compleix deu anys, un període que ha estat marcat per clarobscurs i incerteses en relació amb la viabilitat de la infraestructura. Després de descartar Alfés i altres ubicacions lleidatanes, la Generalitat va acabar apostant per construir l'aeroport a Alguaire (Segrià). Les obres van començar el 2007 i el projecte va suposar una inversió inicial de més de 90 milions d'euros, però cal afegir-hi els costos que van suposar l'ampliació de la terminal i altres actuacions de millora que s'hi han fet en aquests anys. L'aeroport compta amb una terminal singular des del punt de vista arquitectònic, així com amb la pista més ampla de tot l'Estat, la qual fa 61 metres d'ample per 2.500 metres de llarg.

L'actual secretari d'Infraestructures i Mobilitat, Isidre Gavín, reconeix que els objectius plantejats quan es va planificar l'aeroport, centrats en l'activitat comercial i amb l'expectativa del transport de mercaderies, no s'han acomplert i ho ha atribueix al fet que estaven basats en estudis d'oferta i demanda i de capacitat de generar activitat que no van ser "prou rigorosos". Tot i així, fa un balanç positiu dels deu primers anys de vida de la infraestructura perquè en els darrers anys el Govern "ha aconseguit reorientar l'estratègia de Lleida-Alguaire i convertint-lo en un aeroport productiu".

Segons Gavín, això ha estat possible arran de la implementació d'una nova estratègia per reconvertir-lo en un aeroport encarat a diferents nínxols de negoci i on es complementin diferents activitats però, sobretot, amb una aposta preferent centrada en els usos industrials aeronàutics. Gavín assegura que aquesta estratègia està donant "molts bons fruits" i, actualment, "la plataforma està plena d'aeronaus que fan tasques de manteniment, reparació o desmantellament".

També destaca l'activitat que genera la formació de pilots. En aquest sentit, destaca la instal·lació a l'aeroport lleidatà de l'escola de vol lituana BAA Training, una de les més importants d'Europa del sector. Però, l'aeroport també té acords amb companyies aèries com és el cas de Vueling i Volotea per a la formació dels seus pilots, a banda de l'activitat que hi desenvolupa el Reial Aeri Club de Lleida.

Davant la creixent activitat industrial, aquest any està prevista la construcció de dos nous hangars per a empreses, que se sumaran al que ja disposa el Reial Aeri Club de Lleida. Les obres es troben en una fase incipient, després que recentment s'hagi començat a remoure terra. D'altra banda, Aeroports de Catalunya està tramitant el projecte per ampliar la plataforma per tal d'ampliar la capacitat d'aquesta per poder acollir l'estacionament de més aeronaus.