La gestió de l’Aiguabarreig Segre-Noguera Pallaresa avança amb noves actuacions de conservació, seguiment de fauna i ordenació de l’ús públic. Entre les dades més destacades hi ha el cens de 73 nius de voltor comú repartits en set colònies i els 249 registres d’ocells electrocutats en torres elèctriques entre els anys 2002 i 2026 als principals municipis de l’àmbit del projecte.
La Taula de Governança del projecte “Gestió de l’espai natural Aiguabarreig Segre-Noguera Pallaresa” s’ha reunit per fer balanç dels treballs desenvolupats fins ara i definir noves línies de col·laboració entre ajuntaments, Generalitat, Agents Rurals i altres actors del territori.
El projecte està impulsat per l’Associació La Sabina, amb el suport de la Generalitat de Catalunya i finançament del Fons del Patrimoni Natural, i centra els seus esforços en els ambients fluvials i rupícoles, amb especial atenció als ocells aquàtics, la llúdriga, els grans rapinyaires, la flora rupícola i els quiròpters.
L’objectiu és compatibilitzar la conservació de la biodiversitat amb un ús responsable de l’espai natural i, alhora, generar oportunitats per a les comunitats locals.
Més nius de voltor i seguiment de l’aufrany
Un dels principals àmbits de treball és el seguiment dels grans rapinyaires rupícoles. El cens de voltor comú realitzat aquest 2026 ha localitzat set colònies i 73 nius, davant les cinc colònies i 38 nius comptabilitzats l’any 2018.
Els responsables del projecte adverteixen, però, que aquesta diferència podria explicar-se parcialment per un major esforç de prospecció.
També s’han seguit durant els anys 2025 i 2026 les tres parelles d’aufrany confirmades a l’espai natural per analitzar-ne els paràmetres reproductius.
A més, en dues finques gestionades en custòdia es mantenen dos punts d’alimentació suplementària per a l’àliga cuabarrada i un altre per a l’aufrany. La Taula de Governança també ha plantejat estudiar la viabilitat d’un nou punt d’alimentació per a l’aufrany i, potencialment, el trencalòs.
249 ocells electrocutats en poc més de dues dècades
Un altre dels problemes detectats són les electrocucions en torres elèctriques. Entre els anys 2002 i 2026 consten 249 registres d’ocells electrocutats als principals municipis inclosos en l’àmbit del projecte.
Davant d’aquesta situació, la Taula ha plantejat reforçar la coordinació amb els Agents Rurals i les administracions per compartir informació i prioritzar possibles actuacions que permetin reduir aquest risc.
El projecte també ha analitzat 20 basses situades dins l’espai natural, entre basses de reg i instal·lacions destinades a l’extinció d’incendis, per determinar el risc d’ofegament de fauna, especialment de grans ocells.
L’objectiu és identificar els punts més problemàtics i incorporar sistemes que permetin als animals escapar en cas de caure a l’aigua.
Ordenar les activitats de lleure al Segre
La gestió de l’ús públic és un altre dels eixos prioritaris del projecte. En aquest àmbit destaca la redacció del Pla d’Usos i Gestió del riu Segre entre Balaguer i Camarasa, un tram sotmès a una elevada pressió d’activitats de lleure.
Actualment també s’està elaborant el pla corresponent al tram situat entre Alòs de Balaguer i Ponts.
A Sant Llorenç de Montgai s’ha arranjat l’aguait de la Reserva Natural de Fauna Salvatge amb un mural interpretatiu de l’entorn i s’han dissenyat nous plafons per donar a conèixer els valors naturals de l’espai.
La Taula també ha acordat identificar les necessitats de cartelleria i senyalització i convidar els ajuntaments de la zona a proposar noves actuacions.
Censos d’ocells i recerca de rastres de llúdriga amb piragua
El projecte també reforça la seva vessant educativa i divulgativa amb una exposició itinerant sobre els valors naturals de l’Aiguabarreig i materials didàctics destinats a centres educatius i iniciatives d’educació ambiental.
El voluntariat i la ciència ciutadana també hi tenen un paper destacat, amb activitats com els censos d’ocells aquàtics hivernants, el seguiment del duc i les prospeccions de rastres de llúdriga.
En aquest últim cas, els treballs es duen a terme amb piragua i amb la col·laboració del Club Piragüístic de Balaguer, combinant la participació ciutadana amb el seguiment científic de la biodiversitat de l’espai.
