“L’alcalde externalitza les culpes, primer amb recursos humans i ara amb intervenció”, Castell Cots i Pol Chumillas

L’any 2023, la CUP aconseguia representació per primera vegada a l’Ajuntament de Mollerussa. El cap de llista, Josep Miquel Varea, va renunciar a l’acta de regidor en el primer ple i, des d’aleshores, Castell Cots i Pol Chumillas encapçalen el grup municipal. Des de l’oposició, assenyalen la inacció de l’equip de govern i critiquen el suport a projectes com la futura residència Jardins Castelló o la manca de transparència en el procés participatiu per escollir el nou parc municipal.

S’ha superat la meitat del seu primer mandat amb representació a l’arc consistorial. Amb la CUP s’ha vist representat un espai polític que no existia a l’ajuntament?

Castell Cots: Vam entrar com un espai que no hi era, però com una iniciativa de gent local.

Pol Chumillas: Eren unes sigles que no estaven representades i que tenien una base votant molt minsa a Mollerussa, però vam poder presentar una llista molt transversal de perfils i edats.

CC: Nosaltres dos no ens coneixíem, per exemple.

PC: Jo crec que representem un espai polític d'una part de la població que no hi era, però també tenim una part d’electorat crítica amb Esquerra o amb algun altre partit.

Quina consideren que ha estat l’acció més encertada del govern municipal en aquest mandat?

PC: Intentar endreçar econòmicament l’Ajuntament amb l’Alonso Soria com a regidor al capdavant de l’àrea. Aquest any, en deu mesos hem passat només 900.000 euros de reconeixements extrajudicials de crèdit, quan ara en portaríem cinc milions. Per tant, els pressupostos s'han intentat fer millor i això no deixa de ser bona acció de govern. 

I la que menys?

PC: L’externalització de les culpes que fa l’alcalde amb tot el que passa. Fa un any era culpa del cap de recursos humans i ara és la interventora. Tu com a alcalde no pots assenyalar un treballador davant de la premsa. I després, la inacció davant d’això.

CC: Al final, no és tant l'acció de govern com la inacció.

PC: La inacció pot venir determinada per diferents factors. Una part pot venir des de recursos humans o intervenció, però quan tens un alcalde que porta quinze anys al capdavant més els previs com a regidor i no s’ha fet res, el problema és la seva inacció.

Apuntàveu ara al tema de les darreres setmanes i d’aquest mandat. L’alcalde, Marc Solsona, ha demanat ajuda a la Generalitat per fer front a les desavinences amb intervenció que han paralitzat l’ajuntament. Comparteixen la seva visió?

CC: Hi ha un bloqueig, amb això hi estem d’acord. Però aquest bloqueig s’utilitza d’excusa per la inacció que dèiem.

PC: La sensació que tenim des de fora és que falta que s’expliqui un històric. Nosaltres sempre que hem fet alguna consulta a la interventora, ella ha estat oberta a ajudar-nos, i l’alcalde també. També s’han fet coses molt malament per part d’alguns regidors traient els draps bruts al ple. Si tu vols mediar amb una persona, fes-ho de cara a dins. Si vols trobar una solució, jo crec que hi ha de ser. Aquí només coneixem la versió de l’alcalde, que sempre serà una versió subjectiva d’algú que no pot fer acció política. Ens falta l'altra versió, que és la d’intervenció.

CC: Segurament hi ha raons en les dues parts. Quan hi ha un conflicte, són dos mirades oposades d’una mateixa realitat.

PC: El que sí que és cert és que en molts plens s’ha anat veient que moltes coses no tenen contracte. Entenem que comprar bolígrafs no hagi de tenir contracte, però ens gastem 600.000 euros a l'any amb llum sense tenir contracte.

CC: Això hauria de tenir contracte i no és un tema que depengui ara de la interventora. 

PC: Aquestes pràctiques no venen d’ara, sinó de tots aquests anys en què l’alcalde ha pogut fer i desfer al seu criteri. Ell juga les seves cartes, però reiterem que ens falta l’altra versió. 

El detonant ha estat el crèdit de dos milions d’euros per millores en via pública. Justament, se’ls va criticar el vot negatiu als darrers pressupostos que incloïen aquest projecte.

PC: Han venut la moto que amb dos milions d'euros s’arreglaran moltes coses, el qual és impossible. Per exemple, no hi ha un servei de jardineria propi, perquè el 2018 es va externalitzar. Fa dos anys també deien que no es podia regar. No es podia regar amb aigua de boca, però amb aigua de pou sí. Aquí en tenim i no estàvem regant perquè les bombes no funcionen. I tot això és inacció.

Llavors et critiquen perquè dius que són bons pressupostos i en canvi votes en contra.

Nosaltres venim aquí a canviar les coses i una de les que volem canviar és aquest inacció. Els dos milions d'euros és posar un pedaç. La solució és captar talent per la brigada i tenir un projecte de ciutat. Tot plegat, és un seguit del que en diem ‘alcaldades’, com la biblioteca nova que no es farà, el parc municipal o un carril bici de la rotonda del Tractor fins a l’Ignasi Peraire. 

El carril bici tradicional que tenim al canal, que fa 80 centímetres, és del tot il·legal. És tan fàcil com agafar el canal i deixar una banda apta per circulació de bicicletes i no t'ha costat ni un euro. Agafes tota la carretera de Torregrossa que va fins al Pompeu Fabra, treus la zona d’aparcaments i ho pintes de carril bici i no et costa res. Això seria projecte de ciutat, per tendir cap a una mobilitat sostenible. L’alcalde no té cap projecte i vol posar pedaços.

Doncs la crítica és per tot això. Són uns bons pressupostos i la demostració és que vam comprometre’ns a valorar un vot favorable l’any vinent si els d’enguany s’acaben executant. L’any que ve serà un pressupost molt alt perquè reduiràs la ràtio d’endeutament, però cada any que passa és més car invertir en millorar els carrers. A més, els milions que hi posis no resoldran els problemes en jardineria, per exemple.

CC: Potser faran Mollerussa una mica més decent, però tapant forats no s’arreglen els problemes.

Un dels temes que més han assenyalat en els plens ha estat el suport municipal al projecte de la nova residència. Per què s’oposa la CUP a aquesta iniciativa?

CC: Perquè és un projecte privat.

PC: Se’ns ha venut la moto de la inversió publicoprivada, quan no deixa de ser una excusa davant d’unes deficiències que l’administració no pot cobrir i necessita inversió privada. Nosaltres el problema que li veiem a la residència és tot l’històric, amb una modificació del pla urbanístic l’any 2015 per incrementar el nivell volumètric de construcció en un pis més i una compensació econòmica amb l’antiga propietat. Som crítics perquè no sabem fins a quin punt s'ha sigut transparent. 

Estem d’acord en què hi ha una necessitat de places i en què un negoci privat ofereixi aquestes places, però nosaltres creiem que el model de cures ha de ser públic. Se'ns va vendre que això era una cosa que feia gent del poble per al poble i no és veritat. Això és una cosa que fa gent del poble per a les seves butxaques personals. 

Amb el tema de les places concertades passa el mateix. Per què estàs buscant que la Generalitat concerti places? Pots ser malpensat i veure que això és un ingrés fix i constant per al model de negoci de la residència. 

Entre els projectes estratègics de ciutat també hi ha la reforma del parc, que han qüestionat alguna vegada.

PC: Fa un temps vam preguntar al ple pel nombre de vots del procés participatiu que es va fer. Les dades que va publicar l’ajuntament són únicament dels percentatges, però no hi ha el número absolut publicat i no ens el van voler dir. Jo vaig votar el dia abans que es tanqués el procés i només hi havia 14 vots. 

CC: A quanta gent li ha importat això del nou parc? Això vol dir que el procés de participació no s'ha fet com tocava.

PC: Després el parc necessita una mica més de cura. Es tan fàcil com anar canviant els arbres poc a poc, cuidar la gespa, col·locar bancs...

CC: No deixa de ser com el tema de la biblioteca, que també s’ha vist que no és prioritari.

PC: De moment, amb el parc hi ha un projecte redactat que ens ha costat 80.000 euros. 

L’any vinent, el Consell Comarcal ha de desplegar el nou model de recollida selectiva a la comarca. A Mollerussa tindrem porta a porta o contenidors tancats. Per quin dels dos models aposten?

PC: Segons sembla, es vol optar per tancar orgànica i rebuig. L’alcalde sempre diu que tenim un problema amb el rebuig i no és cert. El problema està en les altres quatre fraccions. Si les quatre fraccions que no són rebuig funcionen, el rebuig el pots eliminar.

Quan mires dades, els models de recollida selectiva porta a porta estan molt enfocats en municipis amb cases més aviat de tipus unifamiliar. Ara, també hi ha molts models en ciutats importants i està funcionant amb índexs de recollida selectiva que es mouen entre un 75 i un 90%. En canvi, amb contenidors tancats, la majoria estan entre el 55 i el 65%.

El porta a porta teòricament és més car, però també és més eficaç. Nosaltres apostem pel porta a porta, sabent que tindrem problemes, tot i que també n’estem tenint amb els contenidors oberts. Hi ha d’haver tota la fase d’informació i divulgació, aconseguir un model que funcioni i finalment sancionar qui no ho fa bé. Anem tard perquè els índexs de recollida selectiva no els aconseguirem i la taxa justa implementada a Catalunya teòricament hauria de ser a 1 de gener de 2024 amb una moratòria de dotze mesos. No sé com s'ho faran, però nosaltres taxa justa no en tindrem.

També és un tema molt polititzat i sembla que apostar pel porta a porta sigui ser d'esquerres. No es tracta de ser de dretes o d'esquerres, es tracta de dir què funciona i què no funciona.

Ara es comença a engegar la maquinària per les pròximes eleccions municipals. Repetiran sota les sigles de la CUP o apostaran per una marca independent?

CC: No ho sabem i, ara mateix, tampoc podem assegurar al 100% que mantindrem les sigles de la CUP.

PC: És una qüestió de sigles, simplement. Mollerussa té un votant més conservador i de vegades unes sigles et fan més mal que bé. Nosaltres teníem una llista bastant potent a les anteriors eleccions, però ens falta una mica més d’heterogeneïtat.

En tot cas, el seu cap de llista el 2023, Josep M. Varea, va renunciar a l’acta en el primer ple del mandat. El lideratge cupaire a Mollerussa passarà per algú de vostès o apostaran per cares noves?

CC: Això ho decidirà l’assemblea.

PC: Depèn també de les ganes que hi hagi dins de la llista. Moltes persones hi van formar part, però sense voler participar activament. Ens cal un exercici de reflexió, hi ha persones que ja hi hem participat i ara cal créixer amb persones amb ganes i disposició.

Les pròximes eleccions marcaran un canvi d’etapa després de setze anys d’alcaldia de Marc Solsona. Com creuen que es reconfigurarà la política mollerussenca?

PC: Aquí hi ha dues coses. La primera, esperar que Aliança Catalana no trobi un candidat amb cara i ulls, perquè de fer-ho arrasaran o, si més no, entraran a govern. I per altra banda, veure qui serà capaç de conformar una llista amb gent de Mollerussa, totalment independent i sense vinculació amb cap partit que pugui guanyar amb cinc o sis regidors, perquè l’escenari estarà molt fragmentat igualment.