L'al·lèrgia, una malaltia crònica que s'ha de tractar

El passat 8 de juliol es va celebrar el Dia Mundial de l'Al·lèrgia, una malaltia crònica que ha de rebre el seu corresponent tractament. En LLEIDA.COM hem publicat diversos articles sobre algunes de les al·lèrgies més comunes: dermatitis atòpica, al·lèrgia al pol·len, entre altres. Però, amb motiu d'aquesta celebració, hem volgut deixar-te tota una guia pràctica que conté totes les nostres publicacions fetes fins al moment amb molta informació útil per a tu. Aquí tens, tot el que necessites saber sobre les diferents al·lèrgies. 

En els últims anys, el nombre de persones amb alguna mena d'al·lèrgia ha augmentat a tot el món, sobretot als països industrialitzats; s'estima que en 2050 la meitat de la població mundial serà al·lèrgica. Espanya no és una excepció, actualment un 25% de la població presenta algun tipus d'al·lèrgia respiratòria, principalment rinitis i asma.

Les al·lèrgies repercuteixen en la qualitat de vida de les persones que les sofreixen, afecten el rendiment laboral i escolar, i tenen un component genètic i ambiental important. A Espanya, les al·lèrgies més comunes es donen enfront dels al·lergògens com a pòl·lens, àcars, fongs de la humitat i epitelis dels animals. Com indica el Dr. Albert Roger, cap de la Secció d'Al·lèrgia de l'Hospital Universitari Germans Trias i Pujol i director del Centre Roger d'Asma i Al·lèrgia de Barcelona, "l'al·lèrgia no és una malaltia hereditària com a tal, sinó que té aquest doble component (genètic i ambiental), si els pares són al·lèrgics els fills tenen més possibilitat de ser-ho, però pots patir alguna al·lèrgia sense tenir cap antecedent".

En els últims anys s'ha observat un canvi en el patró del pacient al·lèrgic, abans ho eren sol a una font al·lergògena, però ara hi ha un gran nombre d'ells polisensibilitats, cosa que significa que sofreixen sensibilitat a diferents al·lergògens, la qual cosa complica molt el cas clínic.

Causes

Quan el sistema immunitari ha fabricat unes defenses (anticossos) que reconeixen un al·lergen determinat, es produeix l'alliberació d'unes substàncies químiques (per exemple, la histamina) que desencadenen una reacció, de gravetat variable, que provoca els símptomes de l'al·lèrgia.

El nostre cos entra en contacte amb l'al·lergen de maneres diferents:

• Per contacte directe amb la pell o les mucoses.
• Per inhalació.
• Per ingestió.
• Per injecció.

Símptomes 

Els símptomes poden variar d'una persona a una altra. Els més comuns són:

• Tos i dificultat per respirar
• Picor al nas, als ulls, al coll, a la pell..
• Erupcions cutànies
• Llagrimeig als ulls i conjuntivitis
• Secreció nasal
• Esternuts
• Mal de cap
• Urticària
• Sibilacions

Diagnòstic de precisió amb tractaments personalitzats

Les proves d'al·lèrgia poden fer-se a qualsevol edat i convé no esperar quan hi hagi alguna sospita, ja que es pot complicar el seu cas, transformant-se en asma el que va començar amb una rinitis o amb l'aparició de noves sensibilitzacions, la qual cosa es coneix com la marxa al·lèrgica. Com més aviat millor s'intervingui, abans es donarà un diagnòstic més precís.

Per a un correcte tractament és necessari conèixer exactament a què es té al·lèrgia, és a dir, un diagnòstic de precisió realitzat per un al·lergòleg.

Algunes de les proves que pot demanar que es realitzin són:

• Proves cutànies: consistents a inocular l'al·lergen a la pell i veure si produeix reaccions locals.
• Anàlisi de sang: per determinar la presència d'anticossos específics per a determinats al·lèrgens.
• Proves d'exposició controlada: quan el diagnòstic encara no és clar, es pot fer un test de provocació ocular, nasal o bronquial amb l'al·lergen en estudi per demostrar la seva causalitat en l'al·lèrgia respiratòria, o un test d'exposició oral o injectat amb l'aliment o el medicament sospitós, per comprovar la relació entre la ingesta i els símptomes. Aquests tests es fan a l'hospital.

En els últims anys, gràcies al diagnòstic molecular, que va més enllà de les tradicionals proves cutànies, es pot definir quina és l'al·lèrgia predominant. Com explica el Dr. Albert Roger, la importància d'aquesta mena de diagnòstic radica en el fet que "permet concretar l'al·lergogen principal causant del problema i conseqüentment podrem fer un tractament amb una vacuna personalitzada per a cada pacient en funció del seu estudi".

Solucions terapèutiques

L'al·lèrgia és una malaltia crònica, i consegüentment, ha de tractar-se. Per a un millor enfocament d'aquesta, és necessari que cada pacient obtingui un tractament adaptat a les seves necessitats i que resolgui la seva simptomatologia que li produeixen les diferents fonts al·lergògenes que li envolten a casa, en el treball i en les seves activitats a l'aire lliure.

Els medicaments que alleugen els símptomes respiratoris més utilitzats són els antihistamínics orals i els corticoides nasals per a la rinoconjuntivitis, i els broncodilatadors i corticoides inhalats per a l'asma.

En el cas d'anafilaxi o reacció al·lèrgica greu, cal injectar-se adrenalina (epinefrina) immediatament, i es requereix assistència mèdica urgent.

La immunoteràpia consisteix en l'administració, per via subcutània o sublingual, de dosis progressives fins a arribar a unes dosis de manteniment, d'un extracte derivat de la font al·lergènica durant un període d'entre tres i cinc anys. L'objectiu és aconseguir que el sistema immunitari deixi de considerar aquell element com a estrany i no es produeixi l'al·lèrgia. A més, es fa servir especialment per a l'al·lèrgia al pol·len, als àcars, al pèl d'alguns animals, a les espores dels fongs, i a les picades de vespa i abella.

Per al Dr. Albert Roger, "la immunoteràpia amb al·lergògens és l'únic tractament etiològic de l'al·lèrgia respiratòria reconegut per l'OMS, és l'únic que tracta les causes que provoquen l'al·lèrgia i evita l'empitjorament dels símptomes i l'aparició de noves sensibilitzacions", a més, "la immunoteràpia amb al·lergògens és un tractament personalitzat que s'adapta a les necessitats del pacient i permet al mèdic al·lergòleg tractar-li adequadament."

A Espanya existeixen diferents tipus de vacunes, fabricades per laboratoris que compleixen els més alts requisits exigits per les autoritats sanitàries, amb aval científic i amb les quals el pacient es beneficia així d'un tractament adequat a les seves necessitats, que no estan cobertes per tractaments simptomàtics o altres medicaments de composició fixa. "Respecte als medicaments merament simptomàtics l'única cosa que fan és pal·liar el símptoma, però no eviten que la malaltia pugui empitjorar" indica el Dr. Roger.

En els últims anys les vacunes han presentat importants novetats; no totes són injectables, sinó que n'hi ha sublinguals, extractes alergoides o amb nous adjuvants, amb diferents pautes (perennes, pre-estacionals, clúster) i dosatge, que s'adapten a l'estil de vida dècada tipus de pacient. El Dr. Roger conclou: "darrere d'aquestes vacunes hi ha múltiples estudis que avalen la seva eficàcia i seguretat, per la qual cosa estan recomanades per les guies internacionals".

Pel que fa a la prevenció, les persones amb antecedents d'al·lèrgia a alguna substància concreta han d'evitar-hi qualsevol mena de contacte.