Els consells comarcals de l’Alt Pirineu i el Conselh Generau d’Aran han creat un lobby per defensar les comarques de muntanya i una reunió mantinguda aquest dimecres a Tremp han aprofitat per reclamar el desplegament efectiu i urgent de la Llei de Muntanya. Josep Maria Mullol, president del Consell Comarcal del Pallars Jussà, ha dit que aquests dies de Setmana Santa s’ha pogut comprovar com en determinades èpoques de l’any la població d’aquestes comarques s’arriba a quadruplicar. Turistes que transiten per carreteres i camins i que contribueixen de manera especial al seu deteriorament. Per tot volen que el finançament per aquestes qüestions no es planifiqui en funció dels habitants sinó de visitants que reben al cap de l’any.
En la trobada hi ha participat la síndica d’Aran i les presidències dels consells comarcals del Pirineu, excepte Cerdanya, que ha excusat la seva presència. Els presents a la reunió, han insistit que el desplegament de la Llei de Muntanya s’ha de fer tan aviat com sigui possible, amb l’objectiu de «dotar les zones de muntanya d’un marc normatiu específic que tingui en compte les seves evidents singularitats i que n’afavoreixi el desenvolupament».
⏯️ Resignació a l’Alt Pirineu i Aran pel retorn al confinament comarcal
Aquest lobby batejat amb el nom de ‘Presidències de l’Alt Pirineu i sindicatura d’Aran’ es reunirà periòdicament per abordar qüestions relacionades amb aquestes comarques. Mullol ha explicat que reclamen un desplegament efectiu de la vegueria de l’Alt Pirineu. No volen que aquesta vegueria es limiti a la figura de la delegada.
Els responsables polítics del Pirineu han tornat a lamentar el poc desplegament territorial que el Govern ha fet aquests darrers anys a la zona del Pirineu i consideren «fonamental que es potenciï el paper dels consells comarcals com a representants del Govern al territori», per la qual cosa creuen que s’han d’enfortir, tant en l’àmbit polític com de recursos, els consells i el Conselh Generau d’Aran en la seva particularitat.
Reunions com la d’aquest dimecres se seguiran fent per «fer sentir la veu del Pirineu i de l’Aran des del diàleg, el debat, el consens i la unitat que ens ha de guiar com a representants d’un territori complex i divers amb encara moltes mancances que cal afrontar i resoldre».
