l'Alt Urgell, la comarca més antiga en baixada de falles

C.SANS
09-01-2020
  • l'Alt Urgell, la comarca més antiga en baixada de falles
  • l'Alt Urgell, la comarca més antiga en baixada de falles

La catalogació d’un document del fons de pergamins de l’Arxiu Comarcal de l’Alt Urgell ha tret a la llum un fragment de text que situa en aquesta comarca lleidatana el testimoni més antic fins ara localitzat de la baixada de falles del Pirineu.

Es tracta d’un manuscrit del 5 de febrer del 1543, 220 anys abans del documentat a Vilaller, que data de l’any 1763 i era la menció explícita més antiga de l’activitat fallaire que es coneixia fins ara.

És una troballa de l’historiador local Carles Gascón Chopo, tècnic de patrimoni cultural del consell comarcal de l’Alt Urgell, que ahir descrivia el pergamí com un document molt extens, de 145 x 70,5 cm, que recull una sentència de delimitació entre els termes de la Seu d’Urgell, Alàs, Cerc i Torres d’Alàs.

Una de les clàusules del pergamí afecta els veïns d’Alàs i Torres d’Alàs, que haurien mantingut dures disputes, fins i tot judicials amb ferits i algun mort, entorn de la serra de les Peces, on s’aixeca l’església de Santa Maria. La sentència, segons Gascón, “prohibeix a cadascun dels dos col·lectius fer faros i falles al terme veí”.

Al tractar-se d’una sentència arbitral, el pergamí no permet aportar cap descripció de l’activitat ni les dates en les quals se celebraven les falles, però “implícitament deduïm un profund sentit identitari de la comunitat local”, en paraules de Gascón, fins al punt d’haver provocat un greu conflicte entre dos col·lectius que es disputaven l’espai on s’havia de desenvolupar la celebració.

L’historiador va destacar ahir la importància de la troballa “per a la història del Pirineu, a l’avançar més de 200 anys i canviar d’ubicació l’inici de la tradició”.

L’Arxiu Comarcal ja s’ha posat en contacte amb el departament de Cultura de la Generalitat per incloure la informació de la troballa en l’actualització de la documentació aportada a la Unesco, que va reconèixer la festa com a Patrimoni de la Humanitat el 2016.

Comparteix

També t'interessarà

Enquesta

Creus que s'hauria de fer un confinament més estricte al territori lleidatà?