L'Alta Ribagorça, el Baix Ebre i el Gironès, les comarques on més ha crescut l'ocupació

ACN
13-07-2022
  • L'Alta Ribagorça, el Baix Ebre i el Gironès, les comarques on més ha crescut l'ocupació
    Peu de foto: 
    Albert Lijarcio (ACN)

L'Alta Ribagorça, el Baix Ebre i el Gironès són les comarques on més ha crescut l'ocupació des del febrer del 2020 fins el maig del 2022. Ho recull el darrer Índex de Competitivitat Comarcal que anualment elabora la FEGP (Federació Empresarial del Gran Penedès), i que s'ha fet públic des de Foment del Treball. L'anàlisi també indica que la Noguera, les Garrigues i la Ribera d'Ebre tenen menys llocs de treball que el 2020. Alhora, l'Índex FEGP assenyala que la pandèmia i els Next Generation han intensificat la creació d'ocupació als sectors lligats a la innovació de les empreses i a la transformació digital i ecològica. Avisen, però, que això està augmentant les desigualtats territorials entre les zones rurals i les urbanes.

Les dades analitzades per la consultora Activa Prospect indiquen que a l'Alta Ribagorça hi ha un 12,1% més d'ocupació aquest maig en comparació al febrer del 2020, mentre que al Baix Ebre ha crescut un 8,6% i al Gironès ho ha fet un 7,1%. El rànquing el segueixen el Tarragonès i Osona (els dos creixen 5,5%) i el Moianès (+5,1%), mentre la mitjana de Catalunya és un 3%. A l'altre extrem, hi ha el descens d'ocupació de la Noguera (-1,4%), les Garrigues (-2,3%) i la Ribera d'Ebre (-3,6%).

Els autors de l'informe constaten un canvi de model de creixement. Asseguren que abans de la covid anaven a l'alça els serveis lligats a la millora competitiva, a la innovació i la digitalització, així com el turisme, les professions relacionades amb l'estat del benestar i l'activitat immobiliària i de la construcció.

Des de l'inici de la pandèmia, però, asseguren que hi ha un patró força diferenciat, impulsat per l'entrada en joc dels fons Next Generation: s'intensifica la creació de llocs de treball relacionats amb la innovació i transformació digital, també en l'administració pública i especialment hi ha un creixement notable en tot allò relacionat amb la transició ecològica. En canvi, hi ha menys llocs de feina les activitats de les llars, la indústria extractiva, les activitats financeres i l'hostaleria.

Aquests nous rols dels diferents sectors, apunten, ha provocat una "clara desigualtat territorial" a l'hora de desplegar el nou model econòmic, especialment pel que fa a la transició ecològica. En aquest sentit, l'Índex FEGP constata que les comarques de tarannà més urbà són les principals beneficiaries d'aquesta transformació, mentre que les comarques més rurals "en queden totalment al marge". "Sorprèn, si es té en consideració que la majoria de projectes d'energies renovables es concentren a l'àmbit rural", ha admès en roda de premsa l'autor de l'informe, David Moreno.

Tot i aquesta desigualtat, Moreno també ha precisat que la situació "no és tant negativa" si s'analitza l'auge dels sectors lligats a la digitalització i la innovació, on hi ha un "avenç important" a tots els territoris.

Al mateix temps, l'Índex FEGP també constata que a l'àmbit rural s'està copsant des de fa anys un procés "notable" de reindustrialització, que s'ha vist accelerat des que va irrompre la covid. Això ha fet que les comarques més rurals hagin estat més resilients a l'evolució de l'economia durant els darrers dos anys i mig. Al mateix temps, l'informe destaca que hi ha hagut un interès creixent de la ciutadania per viure en entorns rurals -on l'ocupació creix un 13%- però adverteix que això no s'ha traduït en una mobilització de l'estoc d'habitatge.

L'Aran, el Pallars Sobirà i l'Alta Ribagorça augmenten la competitivitat

D'altra banda, l'Índex FEGP actualitza el tradicional rànquing de competitivitat de les 42 comarques catalanes, en base a dades del 2021. Els territoris que més han millorat el seu potencial són l'Aran -passa de la posició 42 a la 29-, el Pallars Sobirà -de la 41 a la 37- i l'Alta Ribagorça -es manté a la posició 40 però augmenta el percentatge competitiu-. Altres territoris que escalen posicions al rànquing tot i no guanyar punts en percentatge són la Cerdanya -de la 26 a la 17- i el Garraf -de la 9 a la 7-.

El llistat de competitivitat, com és habitual, l'encapçalen el Barcelonès i el Vallès Occidental. Aquest cop, el Gironès es cola en tercera posició i fa baixar el Baix Llobregat a la quarta plaça, seguit del Tarragonès i el Segrià. El Garraf, el Vallès Oriental, el Maresme i l'Alt Camp completen el 'top 10' del rànquing. A l'altre extrem de la taula, tancant el llistat, hi ha la Ribera d'Ebre i la Terra Alta.

Lideratge sostingut de les zones urbanes

La darrera edició de l'Índex FEGP ha introduït una anàlisi de les tendències a llarg termini pel que fa a la millora competitiva dels diferents territoris, en funció de si són rurals o urbans. En aquest sentit, Moreno ha destacat que hi ha un augment "molt notable" de la competitivitat de les comarques líders, però també ha assenyalat que les zones rurals creixen un 9%. Les zones del Penedès i Ponent són les que més evolucionen positivament, seguides de les Terres de l'Ebre.

La inflació i les limitacions d'accés a l'energia, "núvols negres" a la vista

Tant des de Foment del Treball com des de la FEGP han celebrat aquest dimarts els resultats de l'Índex de Competitivitat, especialment per la recuperació de l'ocupació després de la pèrdua de 200.000 llocs de treball durant els primers mesos de la pandèmia. Així i tot, el secretari general adjunt de Foment, Salvador Guillermo, ha fet una crida a la cautela. "La pressió de la inflació, la reducció de marges empresarials i l'enduriment de la política monetària segurament impactarà en l'ocupació quan acabi l'actual temporada turística", ha avisat.

Guillermo ha lamentat que "a l'horitzó hi ha diferents núvols importants" que generen "incertesa" durant els propers mesos, assenyalant també l'actual crisi energètica. En aquesta mateixa línia, David Moreno ha afegit que la situació d'endeutament dels diferents estats de la Unió Europea també podria condicionar el desplegament dels Next Generation, "fet que podria afectar a la dinàmica tant positiva que hi havia fins ara".

Des de Foment, Guillermo ha instat la Generalitat a complementar l'impuls econòmic dels NG amb altres polítiques i inversions "que ajudin a estructurar l'equilibri territorial". Ha assegurat que hi ha comarques que necessiten aquestes ajudes del Govern, posant com a exemple el Baix Penedès, que continua baixant posicions en competitivitat. "Les hem d'estimular", ha recalcat.

Comparteix

També t'interessarà

Enquesta

Veuràs algun partit del Mundial de futbol de Qatar?