L’any 2024 ha arrencat amb el gener més càlid des que hi ha registres. Així ho afirma aquest dijous el programa europeu Copernicus, que situa la temperatura mitjana de la Terra per sobre els 13,1 graus centígrads, 0,7 graus més respecte al període entre 1991 i 2020 i fins a 0,12 graus més en comparació al gener de 2020, el mes que fins ara ostentava el rècord. De fet, la temperatura mitjana dels últims 12 mesos -entre febrer del 2023 i gener del 2024- també ha estat la més alta des que es recopilen dades. Segons l’observatori, la temperatura al planeta es troba 0,6 graus per damunt la mitjana dels anys 1991 a 2020 i més d’1,5 graus per sobre els nivells preindustrials, incomplint el límit d’1,5 graus fixat en l’Acord de París.
Les dades del gener, alhora, allarguen una altra ratxa. Segons el programa Copernicus, la Terra acumula vuit mesos consecutius registrant rècords d’altes temperatures en el respectiu mes de l’any. És a dir, que tots els mesos entre juny del 2023 i gener del 2024, han estat els més càlids si es comparen amb els mateixos mesos d’anys anteriors.
«El 2024 comença amb un altre mes batent tots els rècords; no només hem viscut el gener més càlid, sinó que també hem experimentat uns últims dotze mesos amb temperatures per sobre els 1,5 graus respecte als nivells preindustrials», ha lamentat la directora del Servei per al Canvi Climàtic de Copernicus, Samantha Burgess. Per aquesta experta, «l’única forma d’aturar l’escalfament global implica reduir les emissions de gasos d’efecte hivernacle».
Rècords al mar
En línia amb la mitjana global, les temperatures a la superfície del mar també han superat un gran nombre de registres aquest darrer mes de gener. En concret, aquestes han arribat als gairebé 21 graus centígrads, superant en 0,26 graus el màxim registrat fins ara en un mes de gener (any 2016).
De fet, la temperatura d’aquest últim mes s’ha situat a només 0,01 graus del rècord absolut des que es tenen registres, corresponent a l’agost de 2023.
Sequera a Catalunya
Les dades publicades aquest dijous fan una breu menció a Catalunya, que juntament amb tot el nord i el sud-est d’Espanya ha registrat unes condicions «més seques que la mitjana». El mateix problema s’ha donat al Magreb, al sud del Regne Unit, a Irlanda, a la part est d’Islàndia, bona part del territori escandinau, una part del nord-oest de Rússia i la zona est dels Balcans.
Més enllà d’Europa i el Mediterrani, també s’han viscut episodis de sequera al sud i l’oest de l’Amèrica del Nord, al Canadà, al corn d’Àfrica, a la Península Aràbiga i al centre-sud d’Àsia, així com Austràlia i Xile, on la manca d’aigua ha contribuït a la proliferació d’incendis.
