Fèlix Larrosa va viure ahir la primera Diada com a alcalde de Lleida i al seu discurs a la Seu Vella va reivindicar el diàleg i el pacte com a solució al “conflicte institucional” que viu Catalunya. “Un conflicte greu, amb ruptura de consensos polítics que havien estat inalterables en els últims anys amb conseqüències personals molt dures per als polítics independentistes que es troben a la presó i amb risc que el conflicte passi de les institucions al carrer”, va afirmar. Per això, va indicar que des de la seua responsabilitat com a “home de pau” reivindica “el diàleg i el pacte com a cultura de govern i com a garantia de progrés, que vol que els conflictes que tenim es resolguin des de les institucions legítimes, que desitja que Catalunya aprofundeixi i millori el seu autogovern i el seu finançament”. Així mateix, va reivindicar “els valors del catalanisme polític, àmpliament compartit per la societat catalana, però avui menyspreat en nom d’aventures de destí incert”.
L’alcalde va remarcar que la Paeria va organitzar un acte organitzat per commemorar la Diada “pensat per a tothom”. Tanmateix, no hi va assistir ERC, la Crida-CUP, Ciutadans ni el Partit Popular. Larrosa va dir que respecta la seua absència, va demanar també respecte a aquestes formacions i va reiterar l’oferta de “mà allargada”. Va definir el moment polític actual a Catalunya com a “terriblement tens”, però va afegir que “té experiència d’aixecar-se després de períodes encara més foscos” i va incidir que “no hi ha un altre camí que el de la legalitat constitucional, que és prou àmplia i flexible per fer possible el diàleg, la negociació i el pacte”. “Segur que no serà un camí fàcil, no hi ha varetes màgiques per refer els consensos, farà falta predisposició, paciència i empatia entre tots per tornar a la via del progrés i l’entesa”, va subratllar.
Per la seua banda, l’historiador Jaume Barrull, que va exercir de pregoner, va fer una reflexió, des d’una perpectiva històrica, del que ha representat el dret a l’autodeterminació, “que és una reivindicació d’una part important de la població catalana”.
