L’economia de Lleida recuperarà aquest any els nivells de producció precrisi, els registrats el 2007, tot i que encara caldrà esperar entre dos i tres anys, fins al 2022-2023, perquè es pugui dir el mateix de l’ocupació.
Així ho va explicar ahir a Lleida l’autor de l’Anuari Econòmic Comarcal del BBVA del 2018 i catedràtic emèrit d’Economia de la UAB, Josep Oliver. La recuperació de l’economia és més lenta que en el conjunt de Catalunya, on l’empenta de les comarques de Barcelona i l’àrea metropolitana marquen les mitjanes.
La recuperació de l’economia lleidatana té clares diferències en funció dels diferents sectors. El més clar és dels serveis, en el qual s’han recuperat tant la producció o Valor Afegit Brut com l’ocupació a les comarques de Ponent.
En el costat oposat de l’estadística es troba la construcció, que ha perdut el 50% de pes respecte al 2007 i part de l’ocupació destruïda precisament s’ha recol·locat en els serveis.
La indústria, pel seu costat, ha millorat els nivells de productivitat a la província, com demostra que supera els nivells precrisi, però encara no pot dir el mateix en ocupació.
L’agricultura, per la seua part, té una evolució en la qual no només cal tenir en compte factors dels cicles econòmics, va recordar així mateix Oliver, que va alertar de l’evolució del comerç, feble en producció i amb caiguda d’ocupació, que atribueix a l’empenta de les vendes online.
El 30 d’octubre passat, l’economia lleidatana va créixer l’any passat un 1,8%, amb el Solsonès i el Pla d’Urgell al capdavant, amb un 4 i del 3,3% respectivament, i les Garrigues i el Segrià a la cua, amb un 0,5 i un 1,2%.De de cara a aquest any 2019, Josep Oliver apunta que el creixement de la demarcació podria repetir aquesta xifra o fins i tot situar-se en un 1,9%.
