L’EFAC va vèncer el Sants després de remuntar un 0-1 i va reforçar la tercera plaça que encara pot donar-li l’ascens en la que és la millor temporada de la seua història a nivell de resultats. Els roig-i-negres ja no poden atrapar matemàticament el San Cristóbal o el Martinenc però continuen pendents dels ascensos compensats que es resoldran al juny per arribar a l’ascens.
El partit va ser intens i el Sants va mostrar de seguida que venia a buscar la victòria. En la primera ocasió clara de perill va aconseguir el 0-1 després d’una gran parada de Chiné que no va poder fer res a la segona rematada. Després del 0-1, l’EFAC es va llançar a buscar l’empat i Roger Canadell va fer el primer avís. Ho va intentar després Jordi Martí però finalment va ser Viladegut qui va empatar amb una gran assistència de Juclà. A la represa, els homes de Pablo Petreñas van sortir a culminar la remuntada. Els locals dominaven i Viladegut percudia per banda però la seua centrada no va trobar rematador en la primera ocasió. Tanmateix, a la següent jugada clara, Joel Chiné va aconseguir el segon de cap (2-1). Deu minuts després Roger Canadell va certificar la victòria amb el seu gol (3-1) i malgrat els intents del Sants per retallar distàncies el marcador ja no es va moure. Al final, gran victòria dels lleidatans, que no es rendeixen.
“Hem reforçat la tercera plaça i volem lluitar per l’ascens”
L’entrenador de l’EFAC Almacelles, Pablo Petreñas, va manifestar després del partit: “Hem fet el treball que havíem de fer, que era guanyar a casa davant d’un gran rival perquè així ho ha demostrat durant tota la temporada. Hem reforçat aquesta tercera plaça que ens pot donar alguna opció o alguna possibilitat d’ascens com a millor tercer, encara que al final depenem de molts resultats”. A més, va afegir: «Estem contents, crec que l’equip ha fet una gran temporada, que no és fàcil en aquesta categoria, sobretot mantenir la regularitat que hem tingut i estem satisfets i hem d’esperar. De moment, pensem en acabar la temporada el millor possible la setmana que ve davant d’un sempre difícil Borges”.
