L’encert d’Alemany en servir torró al tall a domicili, directament de l’obrador
Si vols que et sigui sincer actualment al torró l’hi està afectant una gran PLAGA, que es diu panettone, un producte que s’està apoderant de les taules de Nadal i si ens despistem desplaçarà les autèntiques tradicions locals
L’empresa familiar d’Os de Balaguer, Torrons i Mel Alemany s’ha convertit en un dels productors més atrevits del sector, innovant sobretot en la mel, per aconseguir convèncer de les magnífiques qualitats com a substitut dels edulcorants. En el cas dels torrons Alemany ha mantingut les varietats més tradicionals, ja que consideren que es tracta d’unes postres típicament de Nadal, i per molta creativitat que s’hi apliqui, serà difícil de desestacionar, segons afirma Ferran Alemany.
La marca de la Noguera, a l’ombra del Montsec està impregnada de pertinença i de ruralitat autèntica, uns valors que intenta captivar amb la complicitat d’altres productors locals amb la voluntat de fomentar els valors afegits dels productes agroalimentaris de les terres lleidatanes.
Per aquest destacat activisme de la família Alemany ens hem volgut atansar a l’obrador d’Os de Balaguer perquè en Ferran Alemany ens introdueix en els principis de l’artesania de la mel, i els productes que d’aquesta se'n deriven en el laboratori de la Noguera.
Dèiem al principi que els torrons Alemany no han entrat en la roda de la creativitat de nous gustos, però, així i tot, l’enginy els ha portat a innovar mantenint l’escola de l’àvia Mundeta. En el Nadal del 2023 van començar a comercialitzar el torró al tall.
Ferran com va sorgir aquesta iniciativa?
Això va sorgir d'una sessió de reflexió interna, de fer bullir l'olla a veure què podíem fer amb el canal en línia. Nosaltres no som de fer innovacions, en mel si, ja n’hi ha altres que ho fan, Alemany optem per fer els clàssics molt ben fets, el tou, el dur i el cremat i no ens podem embolicar en altres coses.
Però sí que l’any passat van sorprendre a tothom amb la venda al tall, que al final no inventaven res, tan sols recuperaven allò que els torronaires feien abans de la industrialització. Servir al client el tall de torró directament de la barra on s’havia elaborat, torró sortit de l’obrador i encara amb els aromes dels ingredients. A través del web d’Alemany el client pot demanar el tou, cremat, i dur i en 24 hores el tindrà a taula.
Però cal que tingueu en compte que no tan sols tenim l’objectiu de la qualitat, el projecte també compta amb una component de sostenibilitat, ja que no utilitzem plàstics, sinó paper orgànic, per tal que mantingui les propietats del torró. Tinguis en compte que ara com ara, no ho fa ningú això.
S’han fet intents de poder desestacionalitzar el consum de torró, ho veus possible?
Li veig un recorregut molt lent. M'agrada molt la idea i m'agrada perquè si tu analitzes el producte, el torró és el dolç més saludable que hi ha al mercat, 70% fruits secs i el 30%, entre mel i sucres. Per tant, és un producte molt noble al seu temps; creus que a algú se li ocorrerà portar cinc barres de torrons la nit de Sant Joan, o per Tot Sans, en lloc dels panellets.
Pot tenir la seva escletxa de mercat per al turisme o per l’exportació, però crec que no encaixarà en la cultura local
I aquesta cultura local de consum com es troba en aquest moment?
Si vols que et sigui sincer actualment al torró l’hi està afectant una gran PLAGA, que es diu panettone, un producte que s’està apoderant de les taules de Nadal i si ens despistem desplaçarà les autèntiques tradicions locals... si ens despistem, els lineals de les grans superfícies estan plagats de panettone, i els italians ens han colat un gol per l’escaire, va passar amb la pizza i la coca, i el consumidor pica.
O sigui, segons ens dius, amb la mel és més fàcil innovar?
El món de l’apicultura, com tot el sector primari, afronta grans reptes. Tot i ser un sector resilient i capaç d’adaptar-se als canvis, es veu afectat per factors com la sequera i el canvi climàtic, que impacten directament en les explotacions i obliguen els apicultors a modificar hàbits i estratègies. Per exemple, igual que els viticultors han començat a plantar vinyes en altituds més elevades, els apicultors hauran de reajustar el maneig de les abelles davant els canvis en la floració.
Encara que no soc catastrofista, és evident que el sector pateix. No obstant això, existeix una oportunitat clara: conscienciar els consumidors sobre els beneficis de consumir mel natural i de proximitat. La mel, fruit de la feina incansable de les abelles de flor en flor, és una opció natural per endolcir aliments i begudes, en contraposició als sucres refinats i els edulcorants químics.
Per garantir qualitat i sostenibilitat, és crucial prioritzar la mel produïda per apicultors locals i evitar productes d’importació de països com la Xina, Turquia o Sud-amèrica. "Mirem les etiquetes i apostem per la mel d’aquí". Així es reforça el compromís amb la biodiversitat, es dona suport a l’economia local i es protegeix la salut dels consumidors.
Amb només una cullerada de mel al dia, no cal demanar-ne més, es poden obtenir múltiples beneficis: nutrició, suport a la biodiversitat i una protecció natural. El sector de la mel té una gran oportunitat si aconsegueix convèncer els consumidors dels avantatges d’aquest producte local i natural.
L’apicultura, per tant, no només és una activitat essencial per a la producció de mel, sinó també un element clau per a l’equilibri ambiental i la sostenibilitat de l’entorn rural.