Sort acull aquesta setmana el 2n Congrés Català de Repoblament amb l’objectiu de consolidar aquest espai com un punt de trobada per als agents implicats en la repoblació i revitalització dels municipis menys habitats. El congrés, que es preveu que tingui continuïtat amb caràcter bianual, aborda tres grans eixos: la transformació econòmica, els serveis de proximitat i l’arrelament de la població. L’accés a l’habitatge s’hi tracta com a tema transversal per la seva importància com a obstacle principal en els processos de repoblament.
Les sessions inclouen l’anàlisi d’estratègies per garantir serveis bàsics, generar oportunitats laborals i facilitar condicions perquè les persones es quedin o tornin a viure als municipis amb menys població. El congrés finalitzarà aquest divendres amb dues taules rodones dedicades a l’arrelament i a noves formes d’habitatge.
En el marc de la trobada, el president de la Diputació de Lleida, Joan Talarn, ha defensat que “no es poden tractar igual realitats diferents” i ha destacat que des del 2020 la institució aplica criteris de “discriminació positiva” per afavorir els municipis menys poblats. Talarn ha remarcat que cal “treballar de forma transversal” des de totes les administracions per garantir serveis, comunicacions, habitatge i oportunitats econòmiques.
Per la seva banda, el secretari de Governs Locals de la Generalitat, Xavier Amor, ha anunciat que l’Estatut de municipis rurals s’aprovarà previsiblement al juliol i que a la tardor es farà una jornada específica per abordar-ne el desplegament. Amor ha afirmat que aquest nou marc legal és necessari per “tractar diferent el diferent”, i ha subratllat qüestions com el finançament, l’accés a l’habitatge i l’educació.
També hi ha participat el secretari general per al repte demogràfic del Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic (MITECO), Paco Boya, qui ha demanat un debat sobre el model de finançament dels municipis petits. Boya ha assenyalat que aquests reben menys recursos que els ajuntaments grans i ha destacat la funció ambiental que desenvolupen els espais rurals, els quals “absorbeixen CO₂ i fan un servei al bé comú del conjunt de la societat”, per la qual cosa ha defensat que cal compensar-los adequadament.
