La Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya (FCAC) alerta que l’augment dels costos de producció és «insostenible», en especial els relacionats amb l’energia que en l’últim any s’han triplicat. El seu president, Ramon Sarroca, diu que és «impossible» traslladar aquest increment al consumidor final i, davant d’això, demana mesures per evitar que els aliments s’encareixin encara més. Així, la FCAC proposa que les cooperatives quedin excloses de pagar la compensació per l’excepció ibèrica a les gasistes, mesura que faria reduir un 50% la factura energètica, i que es pugui modificar la potència de la llum contractada dues vegades a l’any, amb la qual estalviarien fins a un 75% la despesa en potència de la llum.
La FCAC ha traslladat als diputats catalans al Congrés espanyol diverses mesures perquè puguin ser debatudes a la tramitació dels pressupostos de l’Estat del 2023. L’objectiu, explica Sarroca, és evitar agreujar l’increment dels preus dels aliments. «Els preus estan pujant, però per davall del que estan pujant els preus de cost que utilitzem», assegura, a la vegada que diu que és «impossible» que aquest augment de preus es pugui repercutir al producte final.
«Una garrafa d’oli d’oliva de 5 litres que l’any passat valia 25 euros, aquest any n’hauria de costar 40, però no en valdrà 40, sinó que s’ajustaran els costos», ha explicat el president de la FCAC, que avisa que la situació actual «s’està fent insostenible» i que si no canvia aviat, «aquest hivern pot suposar un abans i un després en la productivitat dels aliments».
Així, la primera mesura que demana que el sector agroalimentari és que quedi exclòs de pagar la compensació pel topall del gas que cobren les centrals de cicle combinat. Això aconseguiria, asseguren, un estalvi de costos del 50% en la factura elèctrica, i en comptes de triplicar els costos de 27 a 78,6 milions d’euros, passarien de 27 a 53. Així, l’augment mitjà per cooperativa baixaria de 270.000 a 135.000 euros anuals.
Una altra demanda que reivindiquen des de fa temps i que ara agafa més rellevància és que es pugui modificar la potència de la llum contractada dues vegades per any, ja que la normativa actual només permet un únic canvi. Això fa que els molins d’oli, els cellers de vi o les cooperatives de cereals es vegin obligats a tenir contractada la màxima potència durant tot l’any, quan en realitat només necessiten grans quantitats d’energia durant els dos o tres mesos que dura la campanya. En aquest cas, calculen un estalvi del 75% de la despesa derivada de la potència de la llum.
D’altra banda, també sol·liciten que la reducció de l’IVA del 21% al 5% que ja s’aplica a productes procedents de biomassa, com els pèl·lets o la fusta per a llenya, s’ampliï a subproductes de la indústria alimentària utilitzats com a combustibles, com són el pinyol d’oliva o la clofolla i pell de fruita seca.
Miralcamp estalvia un 60% els costos energètics amb biomassa
L’assecador de cereals de la Cooperativa de Miralcamp fa vuit anys que funciona amb biomassa, com ara clofolla d’ametlla, pinyol de préssec o estella forestal. Això els ha permès tenir més estabilitat de preus i estalviar costos, ja que depenen menys del context de preus dels combustibles fòssils.
Si en un any «normal» la biomassa suposa un estalvi de fins al 30%, en el context actual i malgrat l’increment del preu d’aquesta, l’estalvi s’ha disparat el doble, fins a arribar entre el 50 i el 60%, ha explicat el gerent de la cooperativa i responsable de cultius herbacis de la FCAC, Santi Vergé.
Per retallar més els costos energètics però, remarca que cal poder modificar la potència de la llum dues vegades a l’any, ja que l’assecadora de panís només funciona a ple rendiment durant els 3 o 4 mesos de la campanya.
Les 193 cooperatives agràries produeixen el 33% de la producció final agrària de Catalunya, en concret el 53% de l’agrícola i el 24% de la ramadera.
