Les desaparicions de menors d’entre 13 i 17 anys representen un 27% del total de desapareguts a Catalunya l’any 2022. En comparació amb l’any anterior, aquests successos amb menors han caigut un 17,2%, però el nombre total de persones desaparegudes a Catalunya l’any passat va augmentar un 8,6% respecte al 2021 (3.333), situant-se en 3.620 desaparicions, l’equivalent a 302 persones al mes de mitjana. La Unitat Central de Persones Desaparegudes ha investigat, des del 2010, un total de 30 desaparicions en l’àmbit criminal, el que suposa un 0,001% del total acumulat.
La portaveu del cos i cap de l’Àrea Tècnica de Proximitat i Seguretat Ciutadana, la inspectora Montserrat Escudé, ha destacat que a Catalunya es denuncien cada dia 10 desaparicions, i que l’índex de resolució dels casos va ser del 98% l’any 2022. Això vol dir que, a data d’avui, segueixen actius 72 casos que encara no han localitzat la persona que ha desaparegut. Escudé ha assenyalat que les desaparicions són fenòmens “universals”, “extremadament complexos” i “multicausals”: “També n’hi ha de voluntàries”. La portaveu ha explicat que el 60% de les desaparicions són localitzades el mateix dia.
Segons la cap de l’Oficina d’Atenció a les Famílies de les Persones Desaparegudes, la caporala Laura Villanueva, les desaparicions de joves sovint responen a canvis propis de l’edat, el desig de viure en “llibertat” i de la rebel·lió contra les normes que estableixen els pares. En el cas dels menors desapareguts, un 60% són nois els que abandonen la llar mentre que el 40% són noies. La reincidència en aquests casos és del 49% (1.332), un 25% menys que l’any 2021.
La caporala ha explicat que l’abordatge de les denuncies de joves té en compte la situació de risc del menor i la seva voluntat a l’hora d’anar-se’n. En molts d’aquests casos, els joves abandonen el domicili després d’una baralla familiar. Pel que fa als menors desaparegudes d’entre 0 i 12 anys, es van registrat 76 desaparicions, un 8% menys que l’any anterior.
Villanueva ha assegurat que sempre es respecta la decisió del desaparegut major d’edat. En cas que la persona no vulgui comunicar a la família on es troba, la oficina trasllada a les famílies el desig d’anonimat per part del “desaparegut”, ha explicat.
En el cas de les persones majors de 65 anys, la majoria de casos estan relacionats amb la vulnerabilitat que provoquen els trastorns cognitius, com per exemple l’Alzheimer.
Des de l’any 2010, la Unitat Central de Persones Desaparegudes ha comptabilitzat 30 desaparicions en l’àmbit criminal: 23 per homicidis, 3 per delictes contra la llibertat per violència de gènere (matrimonis forçats i detenció il·legal) i 4 desaparicions voluntàries o suïcidis.
L’Oficina d’Atenció a les Famílies de les Persones Desaparegudes ha atès 333 famílies durant el 2022. Des de la seva creació l’any 2014, ha tractat amb 1.635 famílies i 13.186 trucades.
