Les dones amb discapacitat intel·lectual reclamen que es tingui en compte la seva realitat a l’hora d’abordar la lluita per la igualtat de gènere. Així ho reivindiquen en un comunicat enviat per Dincat, que agrupa unes 300 entitats del sector, amb motiu del 8-M. Dincat adverteix que el col·lectiu pateix una discriminació interseccional pel fet de ser dones i tenir una discapacitat. Les entitats alerten que les dones amb discapacitat intel·lectual tenen menys accés a l’educació, una taxa d’atur més elevada, salaris inferiors i un risc més elevat de patir abusos; una realitat poc reconeguda i estudiada, indiquen. Una de les principals denúncies del sector aquest any és la discriminació que pateixen en l’accés als drets sexuals i reproductius.
Un estudi impulsat per Plena Inclusió Espanya i que recull Dincat revela que el 83% de les dones del col·lectiu no manté relacions sexuals i que el 47% no té parella. El 80% parla gens o poc de sexe i sis de cada deu declara que no ha triat els anticonceptius que utilitza. Una altra realitat que mostra l’estudi és el de la maternitat: només el 6% de les dones amb discapacitat intel·lectual té fills.
Dincat reclama el compromís i la responsabilitat de les administracions públiques i de la societat en general per «impulsar iniciatives que avancin cap a la igualtat de gènere tenint en compte el col·lectiu». El sector demana que es posi en valor el paper de les mateixes dones amb discapacitat intel·lectual en la lluita feminista, perquè participin del moviment i puguin visibilitzar lideratge.
Algunes de les demandes del sector són l’accés eficient i adaptat als serveis de salut, inclosos els de salut sexual i reproductiva; el compliment del Pacte d’Estat contra la Violència de Gènere tenint en compte les dones amb discapacitat a l’hora d’impulsar les polítiques de prevenció i abordatge i la posada en marxa de polítiques d’ocupació que redueixin la taxa d’atur entre les dones amb discapacitat.
