El Tribunal de Justícia de la Unió Europea avala que les empreses puguin prohibir dur signes visibles de conviccions religioses, filosòfiques o espirituals sempre que s’apliqui de manera «general i indiferenciada» entre els treballadors. En una sentència publicada aquest dijous en referència a una norma d’una empresa que estableix una política de neutralitat, el tribunal amb seu a Luxemburg apunta que sí pot haver una «diferència de tracte indirecta basada en la religió o les conviccions» que pot portar aquestes persones a patir un «desavantatge particular», però que no seria una discriminació indirecta si la companyia pot justificar una «finalitat legítima» i si els mitjans d’aquesta finalitat són «adequats i necessaris».
En la sentència, el TJUE apunta que només la «finalitat legítima» de la mesura no és suficient per justificar la diferència de tracte i que cal demostrar la «necessitat real» de la normativa. A més, el tribunal remarca que el dret europeu no s’oposa al fet que, en l’avaluació d’interessos divergents, es doni més importància als relacionats amb la religió i les conviccions que a la llibertat de l’empresa.
El cas respon a una dona musulmana que va demanar fer unes pràctiques en una empresa. Durant l’entrevista, es va negar a retirar-se el vel, tal com establia la política de neutralitat de l’empresa. La dona va tornar després a demanar unes pràctiques a la mateixa empresa i va oferir canviar el vel per una altra peça que li cobrís el cap, cosa que la companyia també va rebutjar. Per aquest motiu, va portar el que considerava una discriminació per motius religiosos a la justícia.
